CHRISTIAN DE ANGELIS

La Garrotxa: Del fuet d’Espuña als maniquins d’Atrezzo

El túnel de Bracons ha suposat un revulsiu per a l’economia de la comarca, que tot i el seu aïllament geogràfic compta amb activitats exportadores en alimentació i indústria

Un anunci de televisió del fuet d’Espuña als anys vuitanta, amb un entrepà cantant com a protagonista, encara forma part de l’imaginari de molts catalans. Avui dia els productes carnis i alimentaris continuen constituint un dels eixos principals de l’activitat econòmica de la Garrotxa, una comarca que, tot i la seva llunyania dels grans centres urbans, ha mantingut, a més, una considerable activitat industrial, i que des del 2009, amb la connexió del túnel de Bracons, deixa enrere el seu aïllament geogràfic.

“Les dades de la Garrotxa són millors que les de moltes altres comarques i això és mèrit de les empreses”, afirma Estanis Vayreda, regidor de Promoció de la Ciutat, Comerç i Turisme de l’Ajuntament d’Olot. La comarca té, efectivament, un baix nivell d’atur en termes relatius, entorn del 13% l’any 2013.

Domini de l’escorxador

Les raons d’aquesta bona situació en plena crisi són diverses. El potent sector agroalimentari de la Garrotxa, amb exponents com Noel, la mateixa Espuña, Embutidos Monter i la cooperativa La Fageda (especialitzada en productes lactis), s’ha vist menys afectat que altres negocis per la caiguda del consum. La comarca obté només el 3,61% del seu valor afegit brut en l’agricultura i la ramaderia, però té en la transformació alimentària una important activitat industrial.

Entre les empreses històriques de la comarca hi ha, a més, nous projectes, com el que ha permès transformar l’Escorxador de la Garrotxa, amb una inversió de 10 milions d’euros a càrrec de Càrniques Juià, Càrniques Celrà i el grup Noel. Aquesta ampliació i una segona fase inversora amb 10 milions d’euros més converteixen aquest escorxador en el més modern d’Espanya, amb una capacitat de processament d’1,7 caps de bestiar porcí.

La comarca ha mantingut també una diversificada activitat industrial que, a més de companyies a l’entorn de l’alimentació (per exemple la indústria plàstica), compta amb empreses del tèxtil i el sector farmacèutic, entre d’altres. Empreses com Simon, especialitzada en material elèctric, i Atrezzo, dedicada a la fabricació de maniquins, són dos exemples d’empreses nascudes a la Garrotxa i que han aconseguit una forta expansió internacional. “Tenim un tipus d’empresa molt assenyat, conservador en el bon sentit de la paraula, i que sempre ha buscat les exportacions”, apunta Vayreda.

Olot i el seu entorn no compten amb inversions internacionals significatives, però sí amb empreses locals fortament internacionalitzades o bé empreses d’origen local que han passat a mans de multinacionals. Un exemple és el de Zoetis, integrada fins a l’any passat al grup Pfizer, que compta a la Vall de Bianya amb una planta de vacunes i medicaments per a animals que té una producció anual de més de deu milions d’unitats. La planta de Zoetis, d’origen familiar, disposa d’un important departament d’investigació i desenvolupament (I+D).

Turisme rural

Més enllà de la indústria, la comarca es beneficia d’un entorn natural que atreu cada any milers de turistes. Segons el regidor de l’Ajuntament d’Olot, el turisme genera el 8% del PIB de la Garrotxa. “I s’està desenvolupant més; veiem que cada cop genera més ocupació”, afegeix.

Com a marca turística estrictament lligada al turisme rural, la Garrotxa atreu sobretot famílies de Catalunya i Espanya, si bé compta amb bones taxes de creixement de visitants de països com França i Alemanya. Fires i esdeveniments culturals o esportius són l’instrument utilitzat per les entitats públiques i empresarials per a la desestacionalització d’aquest turisme, que té la seva època de màxima demanda a la tardor, amb la caiguda de la fulla.

La infraestructura turística de la comarca està formada per 41 hotels, amb un total de 1.067 places; 17 càmpings, amb capacitat per a 3.915 persones, i 137 establiments de turisme rural, amb 1.122 places. “Som la comarca amb més espigues de turisme rural i tenim també una molt bona oferta gastronòmica”, destaca el regidor d’Olot. El túnel de Bracons multiplica les possibilitats del desenvolupament turístic de la comarca. Vayreda també destaca les facilitats d’intercanvi i interrelació que, amb l’eix viari Vic-Olot, s’obren en altres aspectes. “Hem fet un pas endavant”, conclou.