Un amic alemany em convida al 50è aniversari del Mathias, un granger que ens havia ajudat en un afer de visita a Catalunya. El Mathias explota una granja de 20 hectàrees de cultiu i 3.000 porcs a Grossbardorf, un poblet de menys de mil habitants enmig de l'Alemanya profunda, la dels turons de bosc, camps ondulants i llogarrets de pessebre. El poblet és conegut pel seu bon equip de futbol, que juga en una divisió de ciutats molt més grans. A la festa tot el poble és convidat a degustar un gran porc rostit durant set hores, pastissos i litres de cervesa bruna, entaulats en un hangar agrícola decorat per a l'ocasió. Músics de Baviera, barret inclòs, cantant cançons que sonen a tirolès, agafats tots del braç i girant a dreta i esquerra... L'alcalde i el capellà també són a la festa.
Exemple
M'expliquen que el poble explota 16 hectàrees d' hort solar i una central de biomassa que escalfa 65 cases. Tot ha estat construït amb participacions de gent del poble i d'alguns de fora. N'estan orgullosos, i diuen que són un exemple per a tota la Francònia, la part nord de Baviera. Segueixen la ideologia d'un líder que representa l'ideal d'autosuficiència en l'àmbit rural. A 40 quilòmetres, la central nuclear de Grafenrheinfeld espera el dia del seu tancament definitiu. Abans del 2025, diuen. A la gent del poble se la veu unida i orgullosa. Pagesos sí, però d'iPad i centrals de biomassa. Em diu el capellà (és una zona molt catòlica) que no tots els pobles són iguals, per desgràcia, però que Grossbardorf és un exemple a seguir.
Comunitarisme
El sentiment de comunitat apareix per tot arreu. La corporació municipal en ple es disfressa de monja i fan una paròdia de la pregària de renúncia. Durant la festa, passen un porquet guardiola on la gent deixa bitllets, el més petit de 20 euros. Li pregunto al Mathias per a què són els diners. Per construir una capelleta a la verge al costat de la carretera, diu. El seu amic, el Joseph aus Barcelona, com m'anomena, es queda amb cara de moniato. Quines coses.
