DES D'ÀSIA

Fukushima transforma la política energètica del Japó

Insistir en l'ús d'energia nuclear com a base per al desenvolupament econòmic és un error

Zona devastada de la central de Fukushima, al Japó / REUTERS Zoom

Una de les primeres decisions del primer ministre Shinzo Abe després de la rotunda victòria del Partit Liberal Democràtic (PLD) en les eleccions del desembre ha estat canviar la política energètica. L'anterior govern del Partit Democràtic Liberal (PDL) va decidir frenar l'energia nuclear arran del que va succeir a Fukushima i apostar per les energies renovables. Avui només funcionen 2 dels 53 reactors que abans subministraven el 30% de l'electricitat que necessita el Japó.

Abe esgrimeix unes raons econòmiques ineludibles. L'adquisició de recursos energètics a l'exterior ha provocat bona part del pitjor dèficit comercial que es coneix al Japó des del 1980, una situació inacceptable en un país aclaparat pel deute, que representa el 240% del PIB. La substitució de l'energia nuclear per altres fonts alternatives demana temps, i la pressió dels lobis pronuclears va anar in crescendo . TEPCO, la companyia responsable de minimitzar els riscos a Fukushima, es va sortir amb la seva. Una part de l'ajuda governamental per reconstruir la zona afectada es va desviar a altres regions, mentre que unes 325.000 persones segueixen desplaçades.

Fukushima va ser una catàstrofe natural a la qual es va sumar la negligència o imperícia humana. I va ocórrer en un país que és la segona economia mundial i amb una cultura basada a viure en harmonia amb la natura. L'economista Joseph Stiglitz ja va recordar que les noves tecnologies, per molt avançades que siguin, no poden eliminar els riscos d'accidents amb un altíssim cost humà i econòmic. L'home difícilment podrà controlar completament les forces de la natura. Són anteriors i superiors a ell. Fukushima va enviar un missatge clar a la ciència i també a les nostres consciències: insistir en l'ús de l'energia nuclear com a base per al desenvolupament econòmic és tornar a caure en un error. I, sobretot, és una ofensa al record dels milers de víctimes de la catàstrofe de l'11 de març del 2011, quan encara no han passat ni dos anys.

Jaume Giné Daví és professor de la Facultat de Dret d'Esade i expert en l'Àsia.