ALIMENTACIÓ
-ELENA FREIXA

Frit Ravich neda a contracorrent i esquiva la crisi

L’empresa de la Selva creix a ritmes del 10% anual a base d’un model de distribució intensiu en petits punts de venda i esquivant la guerra als súpers

LA TREMENDA CRISI del consum intern que han patit moltes empreses sembla que ha passat de llarg de Frit Ravich, que des de l’esclat de la bombolla financera, el 2008, ha vist créixer un 42% les vendes, fins als 165 milions l’any passat. El fabricant català de patates fregides, fruita seca i snacks no només ha mantingut un creixement mitjà del 10% mentre la competència maldava per resistir i no recular, sinó que confia a seguir amb increments d’entre el 7% i el 8% de la facturació fins al 2020. Es pot dir que Frit Ravich se n’ha sortit a base, principalment, de nedar a contracorrent: va optar per mantenir les regnes de les seva distribució quan tothom deixava la logística en mans de tercers i va fer un canvi de rumb a temps per evitar que l’erupció de la marca blanca i la guerra de preus amb grans gegants se l’endugués. “Quan va venir la forta concentració de la indústria alimentària, nosaltres ja havíem fet el transvasament per concentrar-nos més en el petit punt de venda i no tant en grans superfícies, i això ens va blindar”, reconeix a l’ARA la directora general de Frit Ravich, Judith Viader.

L’empresa, amb seu a Maçanet de la Selva, ha crescut sobretot seguint una estratègia tan intel·ligent com costosa en la distribució, que fa que els seus comercials visitin cada setmana una xarxa de més de 40.500 punts de venda, la majoria a Catalunya. Viader fa un esbós de la intensitat que manté l’empresa pel que fa a distribució: “Tenim 190 rutes de repartiment diàries i gestionem unes 4.000 comandes cada jornada”. Aquesta capil·laritat és el que, al final, s’ha convertit en el gran avantatge competitiu de la companyia i en una barrera d’entrada per a potencials competidors.

frit ravich pot considerar-se una rara avis dins del sector de l’alimentació, sovint assenyalada per la competència per haver concentrat rere la mateixa empresa un fabricant (de patates fregides i fruita seca) i un distribuïdor. “Som un distribuïdor amb fàbrica i no una fàbrica amb distribució”, explica Viader. De fet, el vessant de distribuïdor ha crescut tant que ha obligat a fer una inversió de 15 milions d’euros en una nova planta logística al costat de la fàbrica, a Maçanet de la Selva, que estarà llesta a finals d’aquest any o principis del vinent. Es tracta de 18.000 metres quadrats que ajudaran a automatitzar encara més les comandes de l’empresa, que compta amb més de 700 referències pròpies i fins a 2.300 productes de tercers que s’encarrega de distribuir. Entre aquests productes hi ha Chupa Chups, Nutrexpa, els dolços i galetes de Mondelez i els productes Nestlé.

La teranyina que ha creat Frit Ravich amb els petits punts de venda l’ha dut a assumir en molts casos el paper d’assessor del petit comerciant. “Li recomanem els productes que, segons la seva ubicació, poden tenir més sortida i també l’orientem sobre com exposar-los a la botiga”, explica la directora del grup. Per exemple, en els comerços dels llocs costers hi ha determinats productes amb gustos exòtics que poden funcionar amb els turistes, sosté l’empresària.

El coneixement profund del punt de venda agilitza la introducció de novetats. Amb un catàleg amb més de 3.000 referències, les novetats són moltes cada setmana. “Hem fet una inversió molt important en tecnologia sempre, i ara, per exemple, hem optat per donar als comercials un iPad en què cada divendres es poden descarregar el catàleg de productes actualitzat amb totes les referències noves”, explica Viader.

el rumb de l’empresa és envejable si es té en compte que el creixement de dos dígits en els anys més durs de la recessió s’ha aconseguit sense pràcticament exportar (amb prou feines el 3% de la facturació prové de l’exterior). “Tenim un producte que és molt poc exportable perquè és aire, resulta més car el transport que el producte”, justifica la directora general. A més a més, a pocs països d’Europa es consumeix tanta fruita seca com a Espanya, on la cultura del vermut ajuda a fer créixer les vendes. Si van decidir sortir a fora va ser més per curiositat que per cap altre motiu. Acompanyats de la Generalitat (llavors sota el paraigua del Copca), van testejar alguns mercats, i això explica que avui exportin a França, a Malta, al Marroc o a llocs tant curiosos com Cuba.

Judith Viader ha pres el timó de Frit Ravich del seu pare, Josep Maria Viader, que ara n’és el president. Ell va ser un dels fundadors, l’any 1963, juntament amb dos socis a qui va acabar comprant la seva part. La idea d’engegar el negoci va néixer d’una finalitat altruista. Un veí del poble de Maçanet, Lluís Torné, s’havia passat 18 anys al llit malalt. El descobriment de la penicil·lina el va curar, però calia donar-li un horitzó laboral. El van trobar pelant i fregint patates que després repartien diàriament en furgoneta per diferents botigues de la comarca. Ara és una empresa amb més de 800 empleats.