L'EXECUTIVA AGRESSIVA
Barcelona

Fred i neu darrere la porta

Aquests dies estem molt contents a l'empresa. Estem a punt de fer realitat el projecte més gran dut a terme fins ara i veiem el 2013 com l'any de la nostra consolidació, tant des del punt de vista del producte com dels números (que al final el que compta és ser rendible). I no puc evitar recordar els inicis de l'empresa.

Us explicaré com va ser el meu primer dia com a emprenedora. El 8 de març del 2010 (Dia Internacional de la Dona Treballadora, quina ironia) em vaig estrenar en això de muntar una empresa. Bé, de fet feia mesos que ho preparàvem tot, però aquell dia en concret va ser el primer en què vaig trepitjar la meva nova (i pròpia) oficina. Després de set anys treballant en una gran empresa, en unes oficines amb prop de 100 treballadors, jo i el meu ordinador ens vam traslladar a una habitació de dotze metres quadrats al centre de Barcelona. Per allò d'estalviar i de ser realistes amb el projecte, vam agafar unes oficines ben petites (i barates, esclar).

Quin fred que feia aquell dia. Per als que no ho recordeu (suposo que la majoria), el 8 de març del 2010 va nevar a Barcelona. I no és gaire normal que això passi. Bé, doncs em vaig tancar a la meva petita oficina per començar la feina. Més sola que la una. Tot el dia. Fins que a la tarda va arribar un dels meus socis, que després de la seva jornada laboral com a assalariat es va unir a mi per aixecar el nostre projecte. Sincerament, si no hagués arribat en aquell mateix moment crec que hagués sortit corrents cap a la meva antiga empresa a agenollar-me davant el meu antic cap per pregar-li que em tornés a contractar.

Mirava per la finestra de la nostra minioficina i veia caure la neu. Crec que no havia sentit tant vertigen en la meva vida. Començar una empresa no és fàcil: et sents sol i penses que t'has tornat boig. Però tothom quan comença veu neu i fred darrere de la porta.

L'executiva agressiva és una jove emprenedora.