CHRISTIAN DE ANGELIS

Fre a la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors

Els costos laborals a l'Estat pugen un tímid 0,2% després de cinc trimestres seguits de caigudes, coincidint amb un canvi en el clima econòmic i de confiança

Els salaris deixen de caure. Per primer cop després de cinc trimestres seguits de caigudes, el cost laboral a què fan front les empreses espanyoles va registrar una pujada en relació amb el mateix trimestre de l'any anterior (del juliol al setembre). L'increment, del 0,2%, es pot qualificar com a anèmic, tenint en compte que es tracta del valor positiu més baix des de l'inici de la sèrie estadística de l'Enquesta Trimestral de Costos Laborals, l'any 2009.

Però la pujada coincideix amb un moment de canvi en el clima econòmic i de confiança, i en el qual la inflació es manté en nivells especialment baixos. D'aquesta manera, si es consolida, la inflexió en l'evolució dels salaris al conjunt d'Espanya podria posar fi a la pèrdua del poder adquisitiu de les persones ocupades.

Canvi de proporcions

Amb la pujada del 0,2%, el cost laboral per treballador es va situar al conjunt d'Espanya en 2.460,64 euros al mes en el tercer trimestre del 2013. D'aquest import, el 73,2% correspon als costos salarials i la resta a altres despeses, com les cotitzacions de la Seguretat Social, les prestacions socials directes (en especial, les indemnitzacions per acomiadament) i la roba de feina, entre d'altres.

El pes dels salaris en el conjunt de la despesa laboral està en el nivell més baix en un tercer trimestre durant els últims anys. Aquest canvi en les proporcions de les despeses laborals és conseqüència del descens en el cost salarial per treballador, és a dir, el que percep el treballador. Aquest és l'únic component de costos laborals que segueix a la baixa. Del juliol al setembre el cost salarial per treballador va descendir un 0,2%, en la que suposa la quarta caiguda interanual consecutiva.

Un altre indicador de l'evolució dels salaris i els costos de treball és el cost laboral per hora treballada. En el tercer trimestre del 2013 aquest import es va situar en una mitjana de 20,30 euros, una xifra que representa un increment del 0,5% respecte al mateix període del 2012. Dels 20,30 euros que una empresa gasta per una hora de feina d'un treballador, la percepció salarial en concentra 14,86.

Diferències sectorials

L'evolució dels salaris no és homogènia en els diferents sectors d'activitat econòmica. Mentre que en el sector serveis els costos van continuar a la baixa en el tercer trimestre del 2012 i van encadenar sis trimestres consecutius de baixades, a la indústria es va enregistrar un augment del 2,5%, amb una sèrie ininterrompuda d'increments salarials que no s'ha vist afectada per la crisi econòmica. Per la seva banda, els costos salarials en la construcció van augmentar del juliol al setembre un 0,2%.

En termes absoluts, la indústria és el sector que fa front a uns costos salarials més elevats. Amb una retribució salarial de 2.126 euros al mes i un cost per a l'empresa de 2.918 euros, els treballadors de la indústria són els que tenen, de mitjana, una millor retribució.

A la construcció, tot i la davallada del sector, els salaris es mantenen per sobre dels del sector serveis. Un treballador de la construcció percep una retribució mitjana de 1.757 euros, amb un cost total per a l'empresa de 2.549 euros, i als serveis el cost laboral és de 2.366 euros, amb 1.742 euros en concepte de cost salarial.

A Catalunya, més car

A Catalunya la mitjana de cost laboral per mes es va situar en el tercer trimestre del 2013 en 2.601 euros, el mateix nivell que en el mateix període l'any 2012. Les empreses catalanes han de fer front d'aquesta manera a uns costos de contractació per treballador superiors en 140,65 euros als d'una espanyola. Així mateix, els treballadors catalans reben una percepció salarial mitjana mensual superior en 108,7 euros a la dels ocupats en el conjunt d'Espanya.