Ara que ja fa uns anys que sóc emprenedora (suposo que un dia perdré el títol, perquè començo a tenir síndrome de Peter Pan), puc recordar amb certa enyorança algunes de les frases que més he sentit, i que de tant en tant segueixo sentint, d'amics, coneguts i estranys, quan els explicava a què em dedico o a què em volia dedicar.
A banda del "Jo t'ajudaré", el "Ja em donaràs feina" i el "Jo també vull muntar una empresa", dels quals ja he parlat en altres ocasions, hi ha una sèrie de preguntes que tot emprenedor ha de sentir com a mínim una vegada a la vida. Algunes són proves de fe, d'altres autèntiques arengues militars a favor que et llancis a menjar-te el món només per esmorzar.
"Nena, i tu creus que amb això et pots guanyar la vida?" Una pregunta de difícil resposta, sí senyor, que em van fer moltes persones, començant per la meva pròpia mare. Ara bé, quantes vegades va ressonar dins meu quan tot just estava començant?
"Això és com Facebook, no?" I no, no hi té res a veure! No tot el que té .com, .es o .net ha de ser com Facebook, no.
"D'on surten els diners?" Es tracta d'una pregunta interessant, sobretot quan te la planteja un possible inversor. De vegades, qui t'ho pregunta vol saber qui te'ls ha deixat; d'altres cops els resulta difícil entendre la generació de caixa de la teva empresa.
"I si muntes una altra cosa?" Sí home, i tant, vinga, alegria! Quan t'has endeutat amb tothom que coneixes i t'hi jugues la vida, és l'última cosa que penses.
També hi ha el "Deixa els papers aquí i ja et direm alguna cosa", versió emprenedora del " Ya te llamaremos ".
Després d'aquestes preguntes, en els últims temps he passat a rebre comentaris més crus sobre la meva precària situació vital actual, que és clarament pitjor, no només en relació a quan treballava per a algú altre, sinó també més sacrificada que la de molts dels meus amics. I la pregunta, ara, és: "Ja et compensa?"
