GONZALO BERNARDOS

França ofereix una oportunitat a l'esquerra

Avui se celebra la primera ronda de les eleccions presidencials franceses. No és una cita electoral més, sinó una de molt especial. En primer lloc, perquè els principals candidats, Nicolas Sarkozy i François Hollande, presenten programes molt diferents, especialment en economia. En segon lloc, pel fet que el resultat final influirà significativament en el futur d'Europa. Si guanya el candidat socialista i compleix la seva promesa, l'actual consens entre Alemanya i França es trencarà. S'acabarà així la política d'austeritat en la despesa pública i probablement naixerà un nou projecte europeu.

La victòria d'Hollande, clar favorit en les enquestes, oferirà a l'esquerra europea una nova oportunitat de govern. Si fa una bona gestió, les expectatives electorals d'altres partits socialistes europeus milloraran i Europa entrarà en un nou cicle polític. Des de la meva perspectiva, les principals característiques de la nova política econòmica haurien de ser les següents.

a) Fomentar l'economia productiva i desincentivar l'especulativa, amb la instauració d'algunes normes i diverses regulacions. b) Enfortir la classe mitjana a través del manteniment dels serveis públics essencials i una redistribució de la renda més bona. c) La despesa pública hauria de finançar inversions que milloressin la competitivitat futura del país, a mitjà termini. d) A curt termini, la despesa social hauria de ser elevada, donades les dificultats econòmiques per les quals estan passant nombroses famílies. Però seria convenient que descendís quan la situació econòmica millorés. e) En matèria empresarial, el sector públic no hauria de substituir el privat sinó complementar-lo. f) La progressivitat dels impostos hauria de ser més elevada i augmentar els tipus que paguen les grans empreses, les grans fortunes i les persones amb salaris més elevats. g) Cal portar a terme la reforma del BCE. En el seu nou paper, hauria de compatibilitzar l'estabilitat de preus (l'únic objectiu explícit actual) amb la consecució d'un nivell satisfactori de creixement econòmic.

Es tracta, indiscutiblement, d'una altra política econòmica diferent de l'actual, però no per no ser del corrent majoritari és menys possible.

Gonzalo Bernardos és vicerector d'economia de la UB