ANDREA RODÉS / TONI GARGANTÉ

Les fortunes americanes viatgen a Europa

Les classes mitjanes de l'Amèrica del Sud han forjat amb els anys un potencial inversor, que ara apunta directament a Europa

Les  Fortunes americanes viatgen  a Europa / RUTH MARIGOT MURILLO Zoom

Fer les Amèriques. La típica expressió que fa moltes dècades animava la gent amb empenta a travessar l'Atlàntic i provar sort i fortuna al nou món, ara sembla que pot girar del revés. Igual que Cristòfor Colom va descobrir un continent sense adonar-se'n, les denominades empreses multillatines ,els grups estatals i les grans fortunes locals han arribat al mercat espanyol amb l'ànim de trobar oportunitats i saldos en els sectors immobiliari, financer i industrial. Podria considerar-se una reconquesta, però en molts casos suposa senzillament una inversió financera o la instal·lació d'una filial a Espanya per iniciar el creixement a la resta d'Europa.

És el cas de BSD, una empresa mexicana de serveis de tecnologies de la informació, centrada en proves de qualitat de programari per a bancs i altres sectors com el de les telecomunicacions. El director general a Espanya, Edmundo Treviño, explica que el grup va aterrar al país el 2010, i a finals de novembre d'aquest any ha inaugurat la seu oficial a Madrid, amb l'objectiu d'oferir també serveis al Regne Unit a partir de l'any que ve. La filial espanyola va facturar 1,2 milions d'euros l'any passat i preveu tancar aquest any amb unes vendes de 1,6 milions.

Per a Treviño, el mercat espanyol ofereix justament ara moltes oportunitats d'inversió a bon preu, "que es perllongaran un any i mig". L'empresa mexicana també s'ofereix a "col·laborar amb les empreses espanyoles que vulguin entrar a Mèxic". Just el món al revés.

Cap de pont

Aquest últim aspecte va ser cabdal fa 15 anys just en direcció contrària, quan les grans multinacionals europees van considerar el mercat espanyol prou interessant com a terra adobada per instal·lar-hi una filial que fes de cap de pont per desembarcar als països llatinoamericans. "Els valors tradicionals de coneixement de l'idioma, vincles personals i una cultura llatina més o menys comuna han estat molt importants a l'hora d'encarregar a la filial espanyola de torn el creixement a Amèrica Llatina", argumenta el professor del departament de finances i del sector immobiliari de l'Iese José Luis Suárez.

"Ara la conjuntura ha canviat com un mitjó, amb uns preus molt deprimits a Espanya en tots els sectors, molt atractius per fer adquisicions per a les fortunes llatines privades acumulades en alguns països. Els països d'Amèrica Llatina encara no compten amb fons sobirans ni grans consorcis d'inversió, un fet que suposa que la majoria de les inversions que vénen al mercat espanyol pertanyen a inversors particulars", afegeix Suárez.

Si seguim en el mateix país americà, el magnat Carlos Slim respon a aquest últim concepte. Ja fa anys que va formar una aliança amb La Caixa, per desenvolupar un banc minorista a Mèxic a partir de la matriu Grupo Financiero Inbursa. Però, a més, una de les fortunes més grans del món ha estat conseller de l'entitat financera que presideix Isidre Fainé i col·labora amb la seva participada Gas Natural a Mèxic. Slim ha negat recentment que tingui interès a entrar a Repsol. Aquest pas sí que el va fer fa temps Pemex, que actualment controla un 9,3% de la petroliera que presideix Antoni Brufau. A més, el grup públic mexicà ha tingut un protagonisme actiu fa pocs dies en la negociació amb el govern argentí per la indemnització sobre l'expropiació d'YPF.

Aquest últim cas "es dóna encara en poques situacions", indica José Luis Suárez, perquè "les inversions des d'Amèrica Llatina responen quasi en la seva totalitat a un interès financer, amb la voluntat de fer negoci". És el cas del banc d'inversió brasiler BTG Pactual, que va formar un consorci amb Acciona per quedar-se Aigües Ter Llobregat (ATLL). L'oferta va guanyar el concurs.

Voluntat d'influir

Tot i això, la voluntat de gestionar les pròpies inversions i d'influir en els consells d'administració de les empreses en què inverteixen va creixent, d'acord amb les últimes experiències. El grup mexicà Sigma ha presentat una opa sobre Campofrío. I aquesta mateixa setmana l'inversor colombià Jaime Gilinski ha venut un banc de Miami en el qual participava el Banc Sabadell. La notícia no aniria més enllà si no es tingués present que Gilinski va captar prop del 5% de l'accionariat del banc català en l'ampliació de capital duta a terme al setembre. La majoria de l'operació va ser coberta per Gilinski i per l'empresari altre cop mexicà David Martínez. Gilinski podria ocupar en un futur un lloc al màxim òrgan de govern del Banc Sabadell.

Encara en el mateix sector, fa un any l'entitat financera veneçolana Banesco, va comprar Banco Etcheverría i va presentar oferta per quedar-se Banco Gallego, una entitat que finalment va anar a parar al Sabadell. Ara podria optar a la subhasta de Novagalicia.

Mercat barat

Així doncs, "el mercat espanyol està de moda i és barat", sentencia el professor d'economia internacional de l'escola de negocis Eada Joan Ribas. "La imatge que s'ofereix a l'exterior és que s'ha reduït l'endeutament dels particulars, deixant de banda el que fan les administracions, mentre l'economia de la zona euro tendeix a millorar". Per això, no és d'estranyar que els inversors llatinoamericans es fixin en la península Ibèrica. I les administracions espanyoles també ho saben. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va demanar en la recent conferència iberoamericana de l'octubre més inversions a Espanya.

"Alguns dels projectes ja fa temps que són entre nosaltres, com per exemple els de les mexicanes Bimbo i Cemex", afirma Ribas. El grup d'alimentació va comprar el 2011 Sara Lee als Estats Units (EUA) i la mateixa Bimbo Iberia. Avui Bimbo és líder en el segment de panificats, controlant el 4% de les vendes mundials. Per la seva banda, Cemex concentra a Espanya les operacions internacionals del grup, que a Catalunya ha patit la gran patacada del sector constructor. La davallada ha estat prou important perquè Cemex hagi hagut de vendre els actius de la fàbrica cimentera de Sant Feliu de Llobregat a Cementos Molins.

Precisament, aquesta última firma familiar catalana també compta amb una llarga relació amb Amèrica Llatina, a l'Argentina i l'Uruguai. En aquest últim país, ha pogut revitalitzar la seva activitat amb un acord amb el grup brasiler Votorantim, que ha entrat al capital de la filial uruguaiana.

Grans pressupostos

Però malgrat aquesta corrua de projectes, el flux contrari, les inversions de pimes i grans empreses espanyoles, segueix sent molt més rellevant. El pressupost destinat des del mercat espanyol als països d'Amèrica Llatina supera els 84.665 milions d'euros (115.000 milions de dòlars).

A més, aquestes inversions tendeixen a augmentar aquest any, segons un estudi de l'IE Business School. De fet, tres de les grans referències de la borsa espanyola, Banco Santander, Telefónica i Endesa, ja generen el 50% dels beneficis a Amèrica Llatina, un gran mercat que, tot i algunes expropiacions a Repsol o a Abertis, per exemple, manté un gran potencial de creixement.