L’EXECUTIVA AGRESSIVA
L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Financers i gent d’ordre, no us indigneu

Quan et passes el dia corrent hi ha pocs moments per mirar el paisatge i menys per mirar-se al mirall per veure si vas massa despentinada. Quan corres i corres perquè no et mengin els tigres, els pumes i les hienes que vénen al darrere, no pots pensar en altra cosa que córrer. Així és el capitalisme, suposo, un sistema en el qual (per a les microempreses com la meva, si més no) es compleix aquella frase -equivocadament atribuïda a James Dean- de “Viu ràpid, mor jove i deixa un bonic cadàver”.

Una persona que en sap d’això de dirigir em va explicar un dia allò del management by objectives. Ostres tu, sona bé. És el contrari del management by necessity, que és el que fan, fonamentalment, els bombers. En resum, un bon manager (el cap, vaja) ha de dirigir la seva empresa en funció d’objectius, i no deixar-se anar per la inèrcia del dia a dia que et fa donar tombs sense parar d’un costat a l’altre.

Des d’aleshores sovint em sento com una bombera, una bombera amb iniciativa que, de tant en tant, decideix ampliar la seva carta de serveis. “També salvem gatets dels arbres amb cita prèvia”, podria anunciar al meu camió.

Doncs bé, m’he proposat deixar de ser una bombera i estic implementant canvis seriosos a la meva empresa. He deixat de córrer un segon i estic fent una mirada al mirall: a partir del 2015 funcionaré amb un pressupost. Senyors financers, gent d’ordre de tota mena, no us indigneu. Fins ara treballava sense un pressupost! I el business plan no el miro mai, ni per equivocació! ¿No veieu que no puc parar de córrer?

Això canviarà el 2015, per quan m’he marcat un objectiu de vendes general, objectius de vendes per a cada línia de negoci i pressupostos per a cada tipus de despesa.

Espero que aquest management by objectives no em faci perdre la iniciativa i la meva estimada capacitat d’apagar focs ben grans amb una mica d’imaginació i molta agilitat. Segur que no i, a més, sempre em quedaran el casc i la mànega.