Això és una bogeria; no hi ha qui ho pari: no només som més superficials en el nostre pensament i més manipulables pel poder per culpa de la tecnologia -almenys és el que diuen els gurus neoluddites Nicholas Carr i Evgeny Morozov- sinó que també tenim més mal gust televisiu. En comptes de mirar els documentals del 33 o els 30 minuts més punyents, perdem el temps davant de reality shows pèssims en què unes mares d'allò més impresentables proven de trobar parella als seus fills, no menys estúpids que les seves predecessores. A més, no ens limitem a mirar-ho a la pantalla del televisor, sinó que ho piulem als nostres contactes de Twitter des del portàtil o l'iPad.
És el que els analistes anomenem comunicació transmèdia i vol dir que, més enllà de qualsevol plataforma o dispositiu de suport, el que volem és estar en constant comunicació amb els altres. Ens ho passem d'allò més bé, però potser sí que estem una mica malalts...
I els fabricants, ¿què fan davant d'aquesta hiperdependència comunicativa i tecnològica que ens té agafats pel coll ? Hi posen remei? Al contrari, estan encantats que necessitem com més aparells millor i que no puguem viure sense fer-los servir compulsivament.
Han decidit posar-nos-ho fàcil inventant els anomenats ecosistemes multisuport , és a dir, programes i sistemes operatius híbrids que puguis fer servir tant a l'ordinador com al mòbil o a la tauleta sense solució de continuïtat, sense que t'adonis que has passat d'un aparell a l'altre. És evident que l'objectiu del fabricant és que tots els programes i aparells siguin de la seva marca. Microsoft proposa Windows 8, però també l'ús de tecnologies basades en la videoconsola Xbox, per fer de pont entre televisor i tauletes. Google aposta pel seu nou sistema Chromium per a tauletes i portàtils, mentre que Samsung dóna suport a Android i crea el seu propi núvol de música i pel·lícules. Apple, lògicament, ofereix iOS.
Jordi Sabaté és analista tecnològic
