Empreses 27/10/2013

Fagor força la reinvenció de les cooperatives basques

La tardança en la presa de decisions i les dificultats per recol·locar els treballadors en situació de crisi qüestionen el model cooperatiu basc

Oskar Bañuelos / Vitoria
3 min
Fagor força la reinvenció de les cooperatives basques

El sistema cooperatiu basc és i segueix sent un model singular d'organització de l'empresa, proper a conceptes com la propietat en mans dels treballadors -socis cooperativistes-, la solidaritat entre persones i empreses, i l'arrelament i la sostenibilitat amb el medi on es localitzen. I continua sent així, malgrat el cop que ha suposat per al sistema cooperatiu i, a dins, per al Grup Mondragon (MCC), el preconcurs de Fagor. Una cosa és que hi hagi fallat una cooperativa -i no una simple cooperativa-, però una altra cosa és que el cooperativisme basc estigui mort.

El primer que s'ha de tenir clar és que en una cooperativa els treballadors són els propietaris de l'empresa, per bé i per mal. No tenen dret de sindicació (no hi ha sindicats), els socis s'agrupen en el consell social i les decisions s'adopten en assemblees. A vegades reparteixen beneficis i en altres ocasions s'han d'estrènyer el cinturó per tirar endavant. Per exemple, els treballadors de Fagor s'han abaixat el 20% el sou des de l'inici de la crisi. Tot i així, ara que l'empresa està a punt de fer fallida, corren el risc de perdre el complement previst en les seves jubilacions.

Solidaritat 'al límit'

Les cooperatives d'MCC tenen uns mecanismes d'economia social, de solidaritat i recol·locació que no existeixen en cap altre model societari. Tot i així, ha estat impossible salvar Fagor. Sembla una tasca molt difícil recol·locar, com s'intenta ara, la meitat dels seus més de 1.800 treballadors ."La solidaritat ha arribat al límit", reconeixen des d'MCC. La resta de cooperatives del grup ja van haver de renunciar a beneficis per intentar salvar una companyia que arrossegava quatre anys de pèrdues i un deute que sobrepassa els 1.000 milions d'euros i, per primera vegada, s'han plantat.

A més, cal dir que MCC (que no és tot el sistema cooperatiu basc, però sí el seu vaixell insígnia) és un conglomerat empresarial federal de solidaritat, representació i cooperació, però cada empresa té vida pròpia. Està formada per 289 entitats, de les quals 110 són cooperatives i 147 societats filials. Entre totes, donen feina a prop de 80.000 persones (7.800 de les quals a Catalunya, 2.500 a les Balears i 1.700 al País Valencià).

Pèrdua de pes

Fagor representa avui el 7% de l'ocupació i el 9% de les vendes d'un grup que té una divisió industrial, una de financera (Laboral Kutxa) i una de distribució (Eroski). Res comparat al que suposava fa 20 anys, quan el seu pes en el grup era immens. Què ha passat?

A part de les causes externes relacionades amb la crisi econòmica, en el fracàs de Fagor s'han vist clarament algunes mancances de l'MCC: la tardança en la presa de decisions per fer front a una situació que es veia venir de llarg, la falta de transparència i de comunicació en les relacions externes i internes, i els errors estratègics de la direcció.

Potser des de fora d'Euskadi es vol enterrar el model, però cal reconèixer que el cooperativisme ha demostrat tenir mecanismes propis per fer front a les crisis. Mentre que la majoria de les empreses mercantils sovint han optat per reduir la plantilla per ajustar la producció a la demanda, les cooperatives han pres mesures més socials per intentar preservar els llocs de treball dels socis.

D'altra banda, la doble figura de soci-treballador fa que els gestors i els treballadors es mostrin més responsables a l'hora d'actuar de manera conjunta davant la crisi. Aquesta particularitat, al costat de l'avantatge que les cooperatives presenten en l'àmbit de la innovació social respecte a altres formes empresarials, els ha permès sortir menys perjudicades d'aquesta adversa situació econòmica que les societats mercantils.

Soterrar el model cooperatiu basc pel que ha passat amb Fagor potser és excessiu. El que sí que cal fer, i amb urgència, és actualitzar-lo i reinventar-lo. Aquell model de perfil social posat en marxa amb Fagor pel capellà José María Arizmendiarrieta segueix vigent, però els temps han canviat, si més no perquè al segle XXI ja existeixen cooperatives de 5.000 treballadors.

stats