A FONS
RICARD VILLALOBOS

Facebook: Cara i creu d'una revolució

Val la pena invertir a Facebook? L'empresa acaba de debutar a la borsa i la seva evolució a mitjà termini servirà de termòmetre per a tot el sector. Però el model de negoci i l'estil de lideratge generen entusiasme i dubtes a parts iguals.

El fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, a la portada de l'Emprenem Zoom

L'estrena de Facebook a la borsa deixa una evidència irrefutable: unes dades espectaculars. El preu de sortida a 38 dòlars per acció valora la companyia fundada per Mark Zuckerberg en 104.000 milions de dòlars (82.000 milions d'euros). Facebook ha captat amb aquesta operació 16.000 milions de dòlars, la tercera col·locació més gran d'una empresa nord-americana, per darrere de Visa (2008) i General Motors (2010).

Per a la meitat dels seus usuaris (prop de 1.000 milions de persones, una setena part de la població mundial), Facebook s'ha convertit en la principal xarxa de comunicacions. Cada dia s'hi connecten 526 milions de persones, s'hi pugen 300 milions de fotos i s'hi clica l'opció M'agrada o s'hi posa un comentari 3.200 milions de vegades. Els nord-americans passen a Facebook el 20% del temps que usen internet.

La presentació de Facebook entre els inversors institucionals (bancs i fons d'inversió) va ser un èxit absolut, un senyal clar de confiança. Entre dimarts i dijous la companyia va apujar els preus del rang de la col·locació (el rang baix va passar de 24 a 34 dòlars i el rang alt de 35 a 38 dòlars) i va decidir vendre més accions de les previstes (de 331,2 milions a 421 milions).

A més, el gestors de fons d'inversió que aposten una part de la seva cartera en blue chips (empreses grans o de referència) tecnològiques molt probablement inclouran a partir d'ara Facebook a dins del seu mix de valors, cosa que ajudarà que sigui una acció força líquida i fins i tot que la demanda per comprar es mantingui alta per un temps.

Base de dades

Un dels actius més valuosos d'aquesta xarxa social són les dades dels seus usuaris. Facebook coneix tot el que diem o es diu de nosaltres a la plataforma: què ens agrada, què recomanem, on treballem, on vivim, qui són els nostres amics, qui són els nostres familiars, on anem de viatge, en quina escola hem estudiat, quin e-mail i telèfon tenim, els programes de televisió que veiem, la cervesa que bevem, quants fills tenim, amb qui lliguem... quina cara fem! Totes aquestes dades, creuades i tractades ( big data ) tenen un potencial enorme per a les marques i un valor incalculable, que, de moment, Zuckerberg no ha sabut aprofitar del tot.

Mentre troba el mecanisme per aprofitar tota la informació, Facebook explota els seus espais de manera força onerosa. Segons la web de referència del sector publicitari, Ad Age, Facebook cobra 700.000 dòlars al dia per un anunci en forma de vídeo a la pàgina de sortida (el log out que fan els usuaris). Suposant que el preu es mantingui, només per aquest concepte pot arribar a rebre 256 milions de dòlars cada any, un 5% de la seva facturació prevista per al 2012. TBG Digital, una companyia especialitzada en espais publicitaris a Facebook, calcula que tot l'inventari d'anuncis (a la web, sense l'aplicació mòbil i mesurat sobre el nombre d'usuaris actuals) té un valor de 10.000 milions anuals, el doble dels ingressos previstos per a aquest any. A més, està explorant nous mètodes de venda, com les entrades, els posts promocionats (com fa Twitter), els cupons de descompte i una botiga d'aplicacions a l'estil Google i Apple.

El lideratge de Zuckerberg i el control que ha demostrat sobre la sortida a la borsa (resistint la pressió dels que recomanaven vendre l'empresa i mantenint el control del 50% dels drets de vot després de la col·locació) genera lloances. El cofundador d'Apple, Steve Wozniak, ha reconegut a Bloomberg que vol comprar accions de Facebook, "sense que importi el preu". Wozniak creu que Zuckerberg té passió pel producte, una actitud similar a la de Steve Jobs.

AFacebook no tot és de color de rosa. En contra seu hi juguen arguments que van des dels tecnicismes financers fins al simple rebuig cap a la marca. Al contrari del que va passar en la bombolla puntcomde finals dels 90, Facebook debuta als parquets amb un negoci amb una certa maduració. A priori això sembla un avantatge, però també pot restar interès perquè els inversors en comprin títols després de la sortida a borsa. En els últims dos anys Facebook ha fet diverses ampliacions de capital i també ha donat accions a empleats. El setmanari financer Barron's calcula que el preu mitjà d'aquestes accions va ser d'un dòlar per acció. Tenint en compte el valor que han assolit els títols en la sortida a borsa, la majoria dels accionistes que hi havia abans de l'OPV faran caixa, i de la grossa, amb les seves participacions. Per tant, qui compri ara a preu de mercat s'arrisca a perdre diners o a tenir unes revaloritzacions menys oneroses que les registrades a la bombolla puntcom.

D'altra banda, els fonamentals financers de Facebook mostren que les seves accions són cares comparades amb empreses d'un estatus simbòlic similar. Els títols multipliquen per 70 el benefici per acció, cinc vegades més que Google i quatre més que Apple. Facebook preveu facturar enguany 5.100 milions de dòlars, cosa que vol dir que el valor en borsa de la companyia (uns 100.000 milions) multiplica per 18 aquests ingressos. El valor de mercat d'Apple (530.000 milions de dòlars) conté 3,2 vegades el ingressos del 2012, mentre que per a Google (200.000 milions de dòlars) aquesta ràtio és de 5,7 vegades. Un 79% dels experts opinen que l'acció de Facebook estava sobrevalorada, segons una enquesta realitzada per Bloomberg entre 1.250 inversors, analistes i operadors de tot el món una setmana abans de l'OPV.

El taló d'Aquil·les és el mòbil. Facebook ha reconegut que no ingressa ni un cèntim de publicitat provinent del mòbil i que encara no sap com aconseguir-ho. Això és un problema important, ja que les xarxes socials i els smartphones ja estan íntimament lligats. Alguns veuen en la compra d'Instagram un pas per millorar el seu vessant mòbil. Però Instagram, que ha costat 1.000 milions, tampoc guanya diners ni té un pla per fer-ho.

Evolució dels ingressos

Un altre dubte és si Facebook podrà seguir augmentant els ingressos. Els del primer trimestre del 2012 (1.058 milions) han estat inferiors als del trimestre anterior (1.131 milions). Diversos analistes consideren que l'actual preu de l'acció només es justifica amb uns ingressos de 15.000 milions de dòlars anuals, quasi cinc vegades més dels obtinguts el 2011 (3.700 milions). Facebook preveu que les vendes creixin aquest any un 37%. Si aconseguís mantenir aquest creixement assoliria els 15.000 milions d'ingressos el 2016.

Facebook també té un problema d'imatge: no genera l'adhesió que altres empreses similars han aconseguit. Ha seguit una política erràtica en el disseny i en les condicions de privacitat que han provocat l'animadversió d'alguns col·lectius. Tot i el nombre d'usuaris, costa trobar algú que presumeixi de ser fan de Facebook, mentre que Apple té applefans i Twitter té seguidors incondicionals. Fins i tot Google té més aduladors que enemics.

Barron's ha desaconsellat la inversió a Facebook, i ha aventurat un preu de 30 dòlars l'acció "quan la boira escampi". "Fes servir Facebook per connectar amb els teus amics. Allunya't de les seves accions", concloïa la prestigiosa revista.