A FONS

Fabricar a Mataró i pagar impostos a Suïssa

Hisenda ha declarat la guerra a la "planificació fiscal agressiva" de les multinacionals. Procter & Gamble, líder mundial de productes de consum, té fàbrica  al Maresme però demana als proveïdors que li facin les factures amb una adreça suïssa

La web de Procter & Gamble explica als proveïdors on han d'enviar els productes (Mataró) i quina adreça ha de constar a la factura (Ginebra) / FERRAN FORNÉ Zoom

L'empresa nord-americana Procter & Gamble té una fàbrica a Mataró en la qual produeix bona part del detergent Ariel que es consumeix a Europa. Però això no significa necessàriament que tots els beneficis que genera aquest negoci tributin a Catalunya.

Procter & Gamble -líder mundial de productes de consum gràcies a marques de gran popularitat com Gillette, Fairy, Duracell, Ambipur i Don Limpio- té diversos proveïdors que li envien a Mataró els productes necessaris per fabricar detergent. Però Procter & Gamble (P&G) els demana que, tot i que aquests productes siguin per a la seu de Mataró, l'adreça que consti a la factura sigui la de la seva sucursal de Ginebra, a Suïssa, que és on presumiblement paga els impostos corresponents. Per acabar-ho de complicar, la factura s'ha d'enviar a una altra sucursal, en aquest cas a Newcastle, al nord d'Anglaterra. La mateixa companyia explica el procediment en una pàgina web (www.pgsupplier.com) específicament creada perquè els proveïdors de les fàbriques que P&G té escampades per tot el món no es facin un embolic.

Aquesta complicada estructura no té per què ser il·legal. De tota manera, el ministeri d'Hisenda espanyol està convençut que moltes multinacionals estan utilitzant aquests mètodes de manera abusiva per, així, esquivar impostos que en realitat s'haurien de pagar a Espanya. És per això que l'Agència Tributària crearà a partir de l'1 de gener l'Oficina de Fiscalitat Internacional, una entitat amb la qual vol lluitar contra el que anomena "planificació fiscal agressiva" d'algunes multinacionals.

Els ingressos de l'Estat han caigut en picat des de l'inici de la crisi, cosa que dificulta enormement el compliment dels objectius de dèficit. Amb els comptes públics ofegats, l'Estat està buscant desesperadament la manera d'augmentar els ingressos. Algunes de les mesures que s'han aplicat han estat molt polèmiques (com l'amnistia fiscal per als defraudadors), mentre que aquesta serà, possiblement, més ben vista per l'opinió pública.

Resultats de P&G

Les diferents filials que P&G té a Espanya van declarar un benefici conjunt de 22 milions d'euros el 2011, segons consta al Registre Mercantil. La xifra sorprèn perquè només representa un 1,2% dels 1.819 milions d'euros en beneficis que la companyia va obtenir a l'Europa Occidental, segons s'explica en l'informe anual de la companyia. El pes d'Espanya en aquesta zona és molt superior tant des del punt de vista demogràfic (21% de la població) com econòmic (17% del PIB). Els països que generalment s'engloben en el concepte Europa Occidental són set: Irlanda, el Regne Unit, Bèlgica, Holanda, França, Portugal i Espanya.

Generalment, a Espanya les empreses paguen un 30% dels seus beneficis nets en concepte d'impost de societats. A Suïssa, el tipus general d'aquest impost és considerablement més baix (21,3%) tot i que les autoritats helvètiques són encara més benevolents amb les empreses que tenen la major part de la seva activitat a l'estranger, com és el cas de P&G. Per a aquestes companyies, l'impost de societats és d'entre el 9% i l'11%, un terç del que es paga a Espanya, segons la consultora financera Deloitte.

Preus de transferència

Moure els diners d'un país a un altre és una pràctica molt habitual entre les multinacionals. Apple, una de les empreses més ben valorades del món, va admetre recentment que només paga 1,9 euros per cada 100 euros que obté de beneficis a l'estranger (és a dir, a tot el món excepte els Estats Units). Molt lluny, per tant, dels 25 euros que es paguen de mitjana als països de l'eurozona.

Apple ho justifica dient que moltes de les filials que té escampades pel món són simples comissionistes. A Europa ho fa així: la seu central és a Irlanda i allà s'hi declaren la immensa majoria de les vendes. La filial espanyola, per exemple, només es queda un 1% de les vendes en concepte de comissió per haver fet "suport de vendes i provisió de serveis de publicitat".

"Bàsicament, Apple defensa que té dret a tributar els seus beneficis a Irlanda perquè allà és on té la seu operativa i on es genera tot el valor afegit del producte", mentre que la filial espanyola només té funcions comercials, segons explica un assessor fiscal que prefereix mantenir l'anonimat. "En el cas de P&G és més difícil de justificar perquè [a diferència d'Apple] fins i tot tenen fàbriques a Espanya, però potser ho justifiquen perquè la recerca i el desenvolupament, o la presa de decisions estratègiques, es duen a terme en altres països", afegeix el mateix expert.

Ús abusiu?

Aquest tipus de moviments de capital -coneguts amb el nom tècnic de preus de transferència - difícilment desapareixeran mai "perquè formen part de la planificació fiscal a la qual tenen dret totes les empreses", segons els experts consultats per l'ARA que, tot i així, admeten que l'ús que se'n fa és abusiu. "Avui dia totes les empreses fan el que volen", reconeixen.

"El que pot fer el ministeri d'Hisenda amb la nova Oficina de Fiscalitat Internacional és analitzar quin és el valor afegit que aporta realment cada filial espanyola i determinar si realment són simples comissionistes o si, en realitat, aporten més valor afegit: si fan anuncis, si prenen decisions importants sobre el producte, etcètera", diuen les mateixes fonts.

Els països europeus cada vegada són més bel·ligerants amb les planificacions fiscals de les multinacionals i els dirigents continentals sovint se'n queixen obertament. Però de moment s'han vist pocs progressos en aquest àmbit.

Països beneficiats

Suïssa és un exemple clàssic de país amb una fiscalitat atractiva per a les empreses. Però, en els últims quinze anys, Irlanda s'ha convertit segurament en el país preferit gràcies a la pertinença a l'euro i, sobretot, al seu baix impost de societats. El 1995 les empreses amb seu a Irlanda pagaven generalment un 40% d'impostos sobre el benefici però vuit anys després la taxa es va rebaixar fins al 12,5%, que és el nivell on està avui dia (tot i que encara pot ser més baix en funció de diversos paràmetres).

Irlanda ha convertit el seu impost de societats en un símbol irrenunciable, com es va veure quan el país va demanar el rescat a les autoritats europees la tardor del 2010. Alemanya i França, les dues grans locomotores del Vell Continent, van voler aprofitar la debilitat irlandesa per imposar un augment de l'impost de societats a canvi de salvar el país de la fallida. La cancellera Angela Merkel i l'aleshores president francès, Nicolas Sarkozy, consideraven que Irlanda feia competència deslleial i aconseguia atreure multinacionals de manera desmesurada. Alemanya i França van pressionar molt però, tot i que el rescat va arribar, no van aconseguir que Dublín acceptés aquesta condició. "Després de la Guinness, l'impost de societats és la cosa que més consens genera a tot Irlanda", afirma un membre de la Comissió Europea que va visitar Dublín per negociar els termes del rescat.

A dins d'Europa, el tercer país atractiu fiscalment per a les empreses és Luxemburg. Oficialment, l'impost de societats a Luxemburg és del 28,8% (així consta a l'Eurostat, l'oficina d'estadística europea), però la taxa pot baixar fins al 20% si les empreses compleixen determinades condicions.

El rescat d'Irlanda va posar a l'agenda la necessitat de tenir una harmonització fiscal europea, de manera que no hi hagués diferències tan grans entre el que es paga en els diferents països de l'eurozona. Últimament, però, la creació de la unió bancària (que suposarà l'agrupament de totes, o almenys de les principals, entitats financeres sota el paraigua d'un mateix supervisor) ha passat per davant i ha deixat la unió fiscal en un segon pla.

Tot i així, el conseller delegat de CaixaBank, Joan Maria Nin, va assegurar recentment que la unió fiscal europea serà una realitat d'aquí cinc anys. Segons el setmanari alemany Der Spiegel , les autoritats europees continuen treballant en aquest projecte. Caldrà estar atents a com reacciona Irlanda (primer) i les multinacionals (després) si realment això s'acaba produint.

Cinc preguntes:

1. És legal aquesta pràctica?

Sí. Les empreses centralitzen beneficis als llocs on assumeixen més riscos. Per exemple: Apple diu que a Irlanda és on es prenen les decisions estratègiques i que a la resta de països només es fa la comercialització.

2. Per què s'accepta?

Es considera que les empreses tenen dret a planificar on paguen els impostos, sempre que es pugui justificar. Hisenda considera que algunes empreses abusen de la norma i es vol posar seriosa.

3. Canviarà algun dia?

Al gener Hisenda crearà l'Oficina de Fiscalitat Internacional per detectar la planificació fiscal "agressiva". És a dir, que comprovarà que les filials realment no aporten cap valor afegit al producte.

4. Europa què hi diu?

La Unió Europea té la intenció de crear una unió fiscal que, entre altres coses, harmonitzi els impostos que es paguen entre països perquè hi hagi menys diferències i, per tant, menys conflictes.

5. Ho fan només les 'puntcom'?

Molt sovint es diu que les empreses tecnològiques són les que més usen aquestes estratègies, però el cert és que passa a la majoria de sectors on existeixen companyies multinacionals.