L’EXECUTIVA AGRESSIVA
L’EXECUTIVA AGRESSIVA

FYI

Fa uns dies vaig demanar a una persona de la gestoria que porta els temes comptables de la meva empresa els estats financers actualitzats. El banc volia saber com ens va per renovar-nos la pòlissa de crèdit… Normal, en tot cas. La cosa és que ho necessitava d’urgència, així que li vaig demanar a la gestora que m’ho passés ASAP. La noia que tinc d’interlocutora provisionalment mentre l’habitual està de baixa no va entendre l’acrònim d’ as soon as possible, i em va respondre: “No t’ho puc pasar ASAP, només en Excel o en PDF”.

Després de riure una bona estona vaig pensar com depenem, en el món professional, d’aquests anglicismes tan ben parits i que ens estalvien haver d’utilitzar paraules i paraules per expressar coses ben precises. En aquest cas, per exemple, hauria pogut dir “quan puguis” o “urgentment”, però les dues opcions queden massa per sota o massa per sobre del que volia expressar.

“¿Em pots fer l ’update de l’ status d’aquest projecte?” “Esclar, gràcies pel reminder ”. BTW ( by the way ), el català també té coses bones: per exemple, és més breu que yes ; o no cal és molt millor que no hace falta.

Sigui com sigui, els anglicismes entren en el dia a dia de l’empresa a un pas formidable per mèrits propis. Molts pensareu que és per esnobisme, però realment crec que senzillament s’imposen perquè són millors, com quan els CD van desbancar les cintes de casset. Com pot competir una llista de tasques amb l’anglesa to do?

De vegades, també ens passa que, entre meetings i workshops, ens hem oblidat de fer reunions, o que ens compliquem la vida amb sigles que no són gens clares, com ara TBD (to be done ) .

Amb tot, si he d’escollir em quedaré sense dubte amb el WTF ( what the fuck ), sense la qual no podria definir la meva expressió quan obro la meitat dels mails que m’arriben a la bústia. I una de clara i catalana que indico als meus treballadors molt sovint: BLV (busca’t la vida).