ENERGIA
XAVIER GRAU

Excrements de porc al motor per salvar el planeta

Grans empreses investiguen a Barcelona l’ús com a carburant de biogàs procedent de les dejeccions dels porcs i de les escombraries

Excrements de porc al motor per salvar el planeta / FERRAN FORNÉ Zoom

Les plantes de tractament de purins estan pràcticament aturades com a conseqüència de la reforma elèctrica. Les inversions han quedat paralitzades i, de retruc, s’ha creat un problema mediambiental força important, perquè amb la gran producció de porcí que té Catalunya ja hi ha comarques on els purins -les dejeccions dels porcs- s’han convertit en un problema: el seu excés pot posar en perill els aqüífers. Per això algunes importants empreses, en col·laboració amb administracions, s’han posat d’acord per fer una prova: veure si dels purins se’n pot fer combustible per a l’automoció.

Se’n diu projecte METAmorphosi i l’encapçala FCC a través de la seva filial Aqualia, però també hi participen Gas Natural, Seat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Institut Català de l’Energia (Icaen). La idea és comprovar si dels purins, i també dels residus sòlids urbans (escombraries), se’n pot treure biogàs per a l’automoció. Si fos possible, tindria molts avantatges: seria una font d’energia renovable, no fòssil, menys contaminant que la gasolina o el gasoil, i alhora permetria solucionar un altre problema ambiental: l’excés de purins.

La prova és prou sòlida per tenir el suport de les autoritats europees i s’ha inclòs en el programa Life+. L’experiment tindrà un cost de 3,5 milions d’euros i comptarà amb 1,7 milions de finançament de la Comissió Europea.

El projecte l’ha explicat Albert Salas, de la divisió de gestió energètica de l’Icaen, a la Fundació Gas Natural. Salas recorda que el 41% del consum energètic de Catalunya el causa el transport. Per tant, aconseguir energia més barata i més neta per a aquest sector és molt important tenint en compte l’alta dependència energètica. Segons els càlculs dels autors del projecte, de les 15 plantes de biogàs de residus sòlids urbans s’obtindrien al voltant de 500 milions de metres cúbics de CH (metà) anuals. I de les plantes de purins es podrien obtenir 250 milions de metres cúbics més d’aquest gas. En total, entre una cosa i l’altra, es podrien arribar a generar 750 milions de metres cúbics de gas. Per fer-se’n una idea, amb aquesta font energètica es podria cobrir la demanda de combustible que tenen 750.000 vehicles. Amb un avantatge important: el gas és aproximadament un 40% més barat que el dièsel i un 50% més que la gasolina.

La prova per veure si el projecte és viable es farà a Barcelona. Seat aportarà dos cotxes Seat León 1,4 de canvi manual i dos Seat Mii 1,0 Ecofuel. Aquests vehicles faran una prova de 120.0000 quilòmetres (30.000 cada cotxe), possiblement en un circuit. D’altra banda, FCC aportarà un camió del contracte de recollida d’escombraries de Barcelona. Es tracta d’un recol·lector-compactador de càrrega lateral de 19 metres cúbics dels que donen servei habitual a la ciutat. En aquest cas, la prova es farà pels carrers de Barcelona, posant aquest nou combustible durant set dies seguits al camió d’escombraries mentre fa la seva feina habitual.

La prova servirà especialment per conèixer els efectes d’aquest combustible en la durabilitat i fiabilitat dels motors i en el sistema de tractament dels gasos d’escapament, bàsicament els catalitzadors del vehicle. Si l’experiment dóna resultats positius es podria plantejar fer un projecte a més gran escala. “Creiem que hi ha mercat”, assegura Albert Salas, tot i que reconeix que encara hi ha pocs vehicles particulars que funcionin amb gas natural a l’Estat, comparat amb altres països, però està bastant estès en la flota d’autobusos urbans.

Al marge dels beneficis econòmics que suposa tenir un combustible més barat, es calcula que es podrien reduir entre el 20% i el 40% les emissions de CO2 d’aquests vehicles respecte a altres combustibles. També es reduirien en un 85% les emissions d’òxids de nitrogen, amb el consegüent benefici per la qualitat de l’aire. I l’eficiència energètica del procés milloraria un 80% en reduir-se els costos operatius de la producció del biogàs.