PAULA SOLANAS

Eva Barberà: “Quan els productes es conceben només amb una visió masculina penalitzem el consum”

Cofundadora del moviment Girls In Lab, que promou acostar la tecnologia a nenes i adolescents

Eva Barberà, cofundadora del moviment Girls In Lab / LAURA GÓMEZ Zoom

La idea va sorgir d’un grup de dones que fa anys que treballeu en empreses del sector tecnològic. Totes teníem inquietuds socials i vam començar a reunir-nos per treure’n idees més concretes. Ens vam fixar que als Estats Units i al Regne Unit existeixen força moviments organitzats per involucrar les nenes en el món de la tecnologia, però ni a Espanya ni a Catalunya hi havia cap referent. Volem que la bretxa de gènere desaparegui a les empreses tecnològiques i això comença per la formació. Organitzem trobades gratuïtes per a nenes d’entre 7 i 17 anys en què aprenen a programar, crear aplicacions o treballar amb realitat augmentada, entre d’altres.

¿Amb quins obstacles es troben les nenes? Segons els estudis en què ens basem, a partir dels 10 anys hi ha una sèrie d’estereotips que es comencen a fer més evidents. Les nenes entenen la tecnologia des de molt joves com un món molt masculí i massa difícil per a elles. Hi ha moltes limitacions que ens posem nosaltres mateixes i motiven aquest allunyament. Històricament s’ha vinculat la dona a tasques de caràcter més aviat assistencial o social, i aquesta mentalitat encara ens persegueix. Això se suma a la falta de referents femenins dins la ciència i la tecnologia. N’hi ha, però no se’ls dóna visibilitat!

També falla l’escola? Si tot això comencés a l’escola, no caldria un moviment com aquest. Cal que la tecnologia entri a les aules com una cosa natural. A més, volem que els pares també s’hi involucrin. Com a mare, sovint no saps de què són capaços els teus fills fins que no ho veus tu mateixa. Per això les han d’acompanyar en aquest camí i animar-les a seguir experimentant. La família és una peça clau perquè una nena es pugui decidir per aquest tipus d’estudis.

El sector tecnològic està en ple auge, és o ara o mai? O ets dins el món digital o quedes fora de tot, i no es pot excloure les dones d’aquests canvis. A vegades se les té en compte per quotes de gènere o per equilibrar la plantilla, però no és només un número sinó una necessitat qualitativa. Penalitzem el consum quan productes tecnològics com aplicacions, videojocs o gadgets es conceben només amb una visió masculina, malgrat que es dirigeixen a un públic que és majoritàriament femení. Les dones han de passar de ser consumidores a creadores. El nostre objectiu principal és que les nenes que assisteixen als tallers no només utilitzin les seves tauletes sinó que siguin capaces de produir i engegar els seus propis projectes.

Com financeu una iniciativa així? Encara ens estem trobant un camí força complicat perquè les empreses no en són gaire conscients. Hem enfocat les col·laboracions a les accions de responsabilitat social corporativa i agafem ritme a poc a poc. De moment, ens faciliten talleristes, material i recursos, però aquest nivell de finançament no és gaire sostenible. També hem rebut el suport de la Universitat Pompeu Fabra, que ens ha cedit espais i moltes connexions amb empreses del sector. A curt termini volem engegar una campanya de crowdfunding i moure més fils per aconseguir subvencions. No ens podem ni comparar amb les organitzacions que hi ha als Estats Units: a Silicon Valley van bojos per incorporar més dones i hi ha molta inversió en moviments com el nostre.