Després de la seva forta i prolongada recuperació des de l'estiu passat, l'euro arribava a principis del 2013 a nivells propers als 1,37 dòlars, en màxims des de finals del 2011. El maig es va caracteritzar per la fortalesa del dòlar, especialment davant algunes divises emergents com el real i el peso, així com davant algunes de més vinculades a les primeres matèries, com serien el dòlar australià i el dòlar neozelandès. A principis del mes de juny, la tendència va canviar: va guanyar força l'euro, des dels 1,28 dòlars fins als gairebé 1,34 dòlars a què va arribar fa poc més d'una setmana.
Una de les grans raons de la pujada de l'euro va ser la perspectiva que la Reserva Federal acabés amb els seus estímuls, donada la millora de l'economia americana. Així, el dòlar està experimentant guanys enfront dels seus màxims rivals durant les últimes sessions, impulsat en gran part per les recents declaracions de la Fed, en què Ben Bernanke ha deixat la porta oberta a una reducció del pla d'estímul econòmic a finals d'any.
A través de les seves intervencions extraordinàries, la Fed ha condicionat els inversors a pensar que sempre estarà allà si cal. Acabar amb aquesta idea serà difícil, i pot provocar turbulències en els mercats. La pregunta que es planteja sobre el mercat de les divises és si aquest comportament és només una reacció passatgera o si estem ja davant d'un canvi de cicle en la divisa nord-americana.
Un dels factors més determinants en aquests moments per al canvi euro-dòlar seria el diferencial en l'orientació dels dos bancs centrals. La política monetària de la Fed s'estava caracteritzant pel fet de ser molt més agressiva que la del BCE. En efecte, en els últims mesos la Fed ha mantingut el seu programa de compres. En canvi, la passivitat del BCE s'ha traduït en el fet que el seu balanç hagi continuat reduint-se.
No obstant això, més recentment, les orientacions dels dos bancs centrals estan canviant. Mentre la Fed deixa la porta oberta a una reducció del pla d'injecció de liquiditat a finals d'any, el BCE s'encamina cap a la posició contrària, buscant la manera d'estimular l'economia de l'àrea euro, que no acaba de recuperar impuls.
Els riscos presents podrien inclinar l'euro en una direcció o l'altra i és aviat per determinar si el dòlar seguirà obtenint guanys, ja que ens trobem davant d'un BCE que continuarà amb les seves polítiques expansives, mentre que la Fed farà un replantejament d'aquí a finals d'any. Tot i així, l'economia americana es recupera a ritmes raonables, amb fonamentals sòlids. En posició contrària, el BCE, davant l'evidència d'una economia que llangueix, sembla que no tindrà cap més opció que adoptar mesures més agressives.
Millán Vázquez i Blanca Palacián són analistes de borsa
