LA BUTXACA

Estalviar quan no n'hi ha

L'estalvi ha caigut un 23% a Espanya, però el descens és del 30% a Catalunya

Catalans

Tenen fama de no malgastar els diners. I, de fet, Catalunya (i Madrid) són les comunitats on tradicionalment el ciutadà tendeix més a fer-se un racó amb els calers que no necessita, i en conseqüència registren més quota d'estalvi. Però, ah, aquesta crisi fa i desfà qualsevol idea preconcebuda. Resulta que a l'Estat no hi ha cap altre lloc on hagi baixat tant en picat l'estalvi com ho ha fet a Catalunya. Si els euros d'estalvi per habitant eren, de mitjana, 2.249 el 2008, quan vam començar a notar el malson econòmic, la xifra al tancament del 2011 havia baixat a 1.567 euros, segons el servei d'estudis de Funcas. Sí, es podrà afirmar que l'estalvi ha caigut en general en aquests anys, tret d'un repunt espectacular experimentat el 2009, però la caiguda mitjana espanyola ha estat d'un -22,9%. En canvi, a Catalunya parlem d'una reculada del 30,3%.

Final de mes

L'estiu del 2012 dos terços dels ciutadans confessaven que no podien estalviar, i un terç deien que sí que ho podien fer. Només un 3% del total era gent que confessava estalviar "bastant". Els que no aconsegueixen aparcar uns diners cada mes pot ser perquè no en guanyen prou, o perquè ingressen tot just el que els cal per cobrir les despeses bàsiques. Però també pot ser que no tinguin sensació que les seves fonts d'ingressos s'hagin d'interrompre, o que nedin en l'abundància. No estalvien necessàriament els que més tenen. La psicologia del ciutadà és complexa i sovint la cosa depèn de fins a quin punt estem endeutats.

La Xina La taxa d'estalvi global espanyola ha estat, de mitjana, de prop del 14% de la renda disponible bruta (RDB) des de l'inici del segle XXI, segons el Banc d'Espanya. I si no s'estalvia, què? Doncs es frena la inversió, i de retruc no es finança l'economia, i no rutlla. El nostre producte interior brut (PIB) es recolza força en el consum que fem. El model contrari és la Xina, amb la taxa d'estalvi més elevada del món (més del 50% de la renda). Estalviar massa pot ser un problema. L'economia xinesa es basa en l'exportació barata i la inversió. Pequín intenta canviar-ho, per dependre menys del que els comprin fora.

Empresa i família

Tot i anar punxant, el nivell d'estalvi global és superior al de les famílies. Les empreses fa cinc anys que no deixen d'incrementar el nivell d'estalvi, per les retallades de plantilles, les reduccions salarials i les reorganitzacions. A l'altre extrem, les llars ho tenen cru. Després de disparar l'estalvi a un 24% el segon trimestre del 2009, la seva butxaca s'ha ressentit de les pujades de l'IRPF i de l'IVA, de la no adaptació de les pensions als preus, les reduccions salarials o la falta de paga extra de Nadal dels funcionaris. Funcas parla d'un retrocés del 13,1% a l'11% entre el 2008 i el 2011. Les últimes dades de l'INE són de l'octubre i corresponen a l'estalvi fins a l'estiu. Eliminant el factor estacionalitat (la garrotada del gener fa que a principis d'any s'enfonsi l'estalvi cada any, però després es recupera), l'estalvi de les llars era del 9,6%, un nivell històricament baix. La previsió per al conjunt del 2012 apuntava al 8,9%. Tocant fons.