A FONS
JORDI SABATÉ

Esclata la bombolla de Facebook

L'empresa perd en quatre mesos la meitat del seu valor a la borsa... i no sembla que s'hagi de recuperar aviat 

Esclata la bombolla Facebook / RICARD MARFÀ Zoom

Per què li ha anat tan malament a Facebook la seva sortida a la borsa? Des del 17 de maig, dia en què Mark Zuckerberg es va inscriure digitalment al mercat Nasdaq, la xarxa social més popular i poderosa ha arribat a perdre més de la meitat del seu valor a la borsa. De moment, el mínim històric el va tenir el 4 de setembre, quan l'acció va baixar dels 18 dòlars (un 50% menys que els 38 dòlars amb què va debutar als parquets). En total, més de 50.000 milions de dòlars fosos en quatre mesos. A més, el valor podria baixar encara més: a finals d'octubre 2.000 milions d'accions sortiran al mercat perquè molts treballadors i inversors inicials de Facebook tindran autorització per vendre els seus títols, que van cobrar com a part de les seves retribucions. Zuckerberg va intentar calmar els ànims anunciant que no vendrà cap de les seves accions l'any vinent, però també va admetre aquesta setmana que l'evolució de l'empresa a la borsa és "decebedora".

Des de fora de Facebook ja s'assenyalen amb insistència possibles culpables del desastre. Per alguns mitjans i analistes, el responsable és el director financer David Ebersman. Així ho creu Aaron Sorkin, especialista en Facebook gràcies al seu oscaritzat guió per a la pel·lícula La red social. Altres mitjans, com The Business Insider , culpen els nombrosos especuladors que van aprofitar un preu de sortida inflat artificialment a força de crear falses expectatives i amb maniobres com la compra del servei de fotografies Instagram pocs dies abans del debut a la borsa.

L'analista Enry Blodget assegura en aquest mitjà que un conegut inversor li va confessar que, encara que Facebook era una bona empresa, havia comès l'error de sortir a la borsa massa tard, quan ja estava a prop del punt d'estabilitat en la corba de creixement. Així, les expectatives de rendibilitzar el valor de les accions ja eren baixes, al contrari del que va passar amb les sortides de Google i Microsoft. En paraules de l'esmentat inversor, els diners de Facebook que s'hagin ficat a la borsa són "diner mort" ( dead money ) que ja no multiplicaran el seu valor.

Relativa bona salut

En realitat Facebook és una empresa que gaudeix d'una relativa bona salut; segueix creixent tant en nombre d'usuaris -està per sobre dels 1.000 milions de persones- com en ingressos per publicitat. Si aquest últim trimestre ha registrat pèrdues de 12 milions d'euros és perquè ha hagut de pagar més de 1.000 milions d'euros en compensacions a treballadors als quals va prometre un preu mitjà per acció superior al que actualment tenen les seves participacions. Si no fos per això, el benefici net hauria estat de 295 milions de dòlars, un 22% més que en el mateix trimestre de l'any anterior. La malaltia de Facebook podria ser sobretot financera, causada per la bombolla que es va crear al seu voltant. Fins i tot alguns analistes especulen que l'esclat d'aquesta bombolla estava pactat amb alguns fons com a requisit previ a qualsevol inversió abans de sortir a la borsa, per obtenir així el màxim benefici possible en els primers dies de compra-venda.

Però encara que es pugui relativitzar la bombolla de Facebook, la veritat és que la companyia fa temps que no entusiasma els inversors. Fa la sensació que, en efecte, ha arribat tard i massa feta al parquet, amb molt poca capacitat per madurar i sorprendre.

Integració

Crida l'atenció que després de la compra d'Instagram, Facebook encara no hagi fet cap integració entre la seva plataforma i la d'aquest servei de fotografies que està tan de moda. La sorpresa augmenta si es té en compte que Instagram només funciona en smartphones , possiblement el taló d'Aquil·les de Facebook, ja que tot just acaba d'introduir publicitat per generar ingressos en aquesta plataforma.

Un altre punt feble de Facebook és la seva ambigua política de privacitat: no es infreqüent la revelació -més o menys conscient- de dades íntimes que comporten problemes als usuaris. La transparència és un dels puntals de la filosofia de Facebook, però fins que sigui assumida com un valor universal, els usuaris prefereixen altres xarxes per tractar qüestions més discretes com trobar feina (LinkedIn), relacionar-se amb els empleats (Yammer) o ser infidels a les parelles (Ashley Madison).