L’EXECUTIVA AGRESSIVA
L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Enfonsa la teva empresa amb una frase

Us heu fixat els que viatgeu en AVE que últimament els retards són més freqüents? Jo n’agafo dos o tres cada setmana i en les meves últimes experiències no baixo dels deu o quinze minuts de retard, deu o quinze minuts menys de descans a casa, sempre per “motius aliens a Renfe”.

Hi ha negocis en què la confiança és un element cabdal. Segurament un dels casos més clars és el del món sanitari, on els clients posen la seva vida, la seva comoditat o la seva estètica en mans d’un altre. Doncs l’altre dia vaig perdre la confiança en el meu dentista de tota la vida, meu i de tota la meva família, on tenim un llarg historial de càries, implants i altres ajustos bucodentals.

Després de reconstruir-me una dent, es trenca al cap de tres setmanes, tal qual. Em barallo perquè em donin cita urgent i, després de la segona visita, surto de la consulta amb una cremada a la cara (res greu, però antiestètic). No vaig poder evitar personar-me (com diria un Mosso d’Esquadra) per demanar explicacions. “No en sóc responsable”, va ser la síntesi de la conversa amb l’odontòleg. Doncs bé, bye bye Executiva Agressiva com a clienta.

Com que jo també tinc clients, no puc evitar pensar què faria jo. Com Renfe o com el meu exdentista, jo també vull clients que confiïn en mi per a tota la vida i per aconseguir-ho intento ser excel·lent en el tracte que dono.

Lamentablement, no sóc infal·lible. De vegades m’equivoco, poc o molt, i traeixo aquesta confiança. I estic convençuda d’una cosa: a més de la seriositat en la meva feina com a empresària i la complicitat del meu equip i els meus proveïdors, si encara no he tancat sis anys després de tirar-me a la piscina de l’emprenedoria és per com responc a les equivocacions davant els clients. Amics, si voleu enfonsar una empresa, preneu nota del meu dentista i quan les coses vagin mal dades digueu això: “No en sóc responsable”.