Energia de primavera

La meva vida és molt intensa. No faig paracaigudisme, ni sóc bombera, ni metge d'urgències... però ai de qui em digui que la meva vida no és intensa. Que m'ho digui a la cara!

El perquè és difícil d'explicar. Com deia, no faig cap activitat esportiva extraordinària, ni em passo el dia apagant incendis, ni curant ferides (ara que hi penso, a vegades sí que em dedico a fer tot això), tot i que la rapidesa de les coses que passen al meu voltant i la constant successió de temes que cal tancar i decisions que cal prendre generen una pressió extraordinària. És més, el que fa que la meva vida sigui tan intensa és l'amplitud dels fronts de batalla que tinc oberts.

Molts de qui em llegiu podreu dir, sense dubte, que la vostra vida també és intensa i estressant. No cal ser emprenedor perquè ho sigui, esclar. Quan era assalariada tampoc tenia temps per a l'avorriment. Però la meva vida professional actualment és intensa a la manera que ho és per a un emprenedor que ha de pensar en les vendes i en les compres, a pagar el personal i en la seva formació, a aconseguir un bon producte i una bona relació amb clients i proveïdors, en l'IVA d'aquest trimestre i que segueixo sense complir amb la meitat de les obligacions absurdes de la llei de protecció de dades. Fer tot això i alhora seguir com si res amb l'activitat del dia a dia, com una curranta més.

Els meus somnis (el business plan és una mica més realista) em deien que aquesta etapa duraria poc i que a hores d'ara ja seria en una platja de Hawaii, amb una caipirinha a la mà. Però la realitat és obstinada i la intensitat de la meva vida no afluixa. I arriba un punt que el cansament t'ho fa veure tot més costa amunt.

Sortosament, just comença la primavera, que accelera la sang, fa pujar els ànims i et dóna una hora més de llum cada dia per veure les coses clares. Tinc feina, un projecte que m'apassiona i és primavera. ¿A algú li ha semblat que em queixo perquè estic cansada?