REFLEXIÓ

Endavant i força

Si bé explicar històries d'emprenedors a vegades fa perdre la son, viure-les en primera persona encara la fa perdre més. Sens dubte, aquesta ha estat una de les setmanes més intenses des que vaig decidir emprendre. Hem agafat aire per explicar, precisament, que a l'empresa que vam fundar fa vuit anys li falta aire. Ens hem adonat que, després de 96 mesos, ens falta aquest aire tan necessari per emprendre: el finançament. Dubtes entre culpar-ne la crisi, els inversors que s'han fet enrere a última hora, l'Estat... o a tu mateix. I després de veure el temps que perds pensant-hi, comprens que el partit no ha acabat: disposes d'un temps per intentar alguna jugada més. I que tot l'equip s'activa per fer les millors jugades.

No malgastaré aquest espai amb apostes sobre com acabarà aquest partit en particular. Hi ha moltes empreses que no van poder marcar. Que han abaixat la persiana en els últims mesos. I és igual que haguessin fet grans coses, i fins i tot és igual si aquestes van perdurar després que ells ja no hi treballessin. Probablement, ja van haver d'escoltar algú que els deia la famosa frase "ja t'ho vaig dir".

Si m'hagués jugat un sopar el dia que vam informar del moment complicat que passàvem, hauria apostat, trist, que escoltaria més "ja t'ho vaig dir" que "endavant i força". Doncs sabeu què? Hauria perdut el sopar. No tinc cap dubte que, si d'alguna manera aconseguim d'una vegada aparcar aquesta crisi als llibres d'història, serà jugant cada minut de partit com si fos l'últim, i una vegada acabat, mirar amunt i que l'afició reconegui l'esforç... independentment del resultat.

Empresari