FET RELLEVANT

Encara no sabem què fer contra l'atur

Avui dia ja estem pràcticament immunitzats contra les dades de l'atur que, rutinàriament, ens recorden els rècords que batem. Però la realitat és cruel i cada cop coneixem més gent del nostre entorn proper que es queda sense feina: familiars o fins i tot nosaltres mateixos. Em pregunto si realment volem fer alguna cosa per solucionar aquest problema, més enllà d'aprovar reformes laborals que només es fixen en la indemnització per acomiadament. Segur que ara estaríem tots encantats de recuperar la taxa d'atur prèvia a la crisi, però és trist constatar que, encara que fos així, Espanya seguiria tenint un nombre de desocupats més elevat que el que hi ha actualment en 23 dels 34 països de l'OCDE, l'organisme que agrupa els països més desenvolupats del món.

"L'atur és alt, però no és excepcionalment alt", va afirmar José Manuel Campa, l'últim secretari d'estat d'Economia que va tenir José Luis Rodríguez Zapatero, en una visita recent a Barcelona. L'afirmació sembla provocadora, però és certa: des del 1980 la taxa d'atur espanyola ha estat de mitjana en el 16,8%, la més alta de l'OCDE. En els últims trenta anys hi ha hagut tres períodes en què l'atur ha superat el 20%. Ha passat gairebé un cop cada dècada: a mitjans dels 80, a mitjans dels 90 i actualment.

I tot i així creiem que les coses aniran bé si l'economia torna a créixer. És fals: cal canviar el marc de dalt a baix per solucionar un problema que no existeix només perquè ara hi hagi recessió. Quan ara es parla d'aquesta qüestió tothom parteix d'apriorismes que impedeixen avançar.

Des del 2010 ja s'han aprovat dues reformes laborals i faríem bé de començar a dissenyar la tercera: una reforma integral que canviï la legislació de dalt a baix. Caldrà innovar i seguir el model dels països que ho estan fent bé i caldrà, sobretot, no fer el que hem fet fins ara. Comencem, per exemple, a pensar per què no eliminem els contractes temporals. És una idea.

Àlex Font Manté és coordinador de l''Emprenem'.