Encara mig món desconnectat

Dilluns passat va fer 47 anys del naixement d’internet. El 21 de novembre del 1969 -només quatre mesos després de l’arribada de l’home a la Lluna- es va establir el primer enllaç permanent de la xarxa Arpanet, que connectava mitjançant el protocol TCP/IP la Universitat de Califòrnia a Los Angeles amb l’Institut de Recerca de Stanford. Casualment, el nombre d’anys que han passat des d’aquell dia coincideix amb el percentatge de la població mundial que estem connectats a la xarxa: un 47%, segons el nou informe de la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT). Un altre estudi recent, aquest d’Internet World Stats, ja situa la proporció d’humans connectats per sobre del 50% per primer cop en la història.

Ara bé, la distribució encara és tremendament desigual. Si a Europa Occidental estem connectats tres de cada quatre habitants i a l’Amèrica del Nord són vuit de cada deu, costa ben poc deduir que hi ha regions de la Terra on l’accés a la xarxa encara no està generalitzat. I no és cap sorpresa comprovar que els 3.900 milions d’humans desconnectats són “desproporcionadament” dones, gent gran, amb nivells baixos d’educació i d’ingressos, i residents en zones rurals, per resumir-ho en paraules de la UIT. I no serà per falta de tecnologia: l’organisme de les Nacions Unides també destaca que un 95% de la població mundial viu en llocs on hi ha cobertura de telefonia mòbil i que al món ja hi ha gairebé tantes línies de telefonia mòbil com habitants. Però això no vol dir que tothom tingui mòbil: als països desenvolupats, un 20% de la gent no té mòbil, mentre en altres hi ha qui en té més d’un i també qui té més d’una línia. El problema és que molta gent que podria accedir a la xarxa no s’ho pot permetre, majoritàriament pel preu de l’aparell. L’escletxa digital torna a posar en evidència les enormes desigualtats socioeconòmiques que hi ha en aquest món nostre, encara mig desconnectat.