Elogi de la incoherència

Mai com durant aquests dies havíem sentit pronunciar tant la paraula coherència. La coherència de la CUP. La de Mas. La d’Antonio Baños. La d’Anna Gabriel... Quin pal. ¿No ens adonem que darrere d’aquesta paraula -que, no sé per què, té una connotació positiva- s’hi amaguen conductes obstinades i tossudes i que no tenen res, precisament, de positiu? En una realitat en constant canvi, la nul·la capacitat de canviar d’idea no és un do digne dels millors elogis sinó un defecte com una casa.

En la llarga història de la humanitat (i de les empreses) són enormes els desastres que ha causat aquesta maleïda coherència. Desconfio molt quan em diuen que una persona ho és! Hem de ser capaços de canviar d’opinió tantes vegades com ens ho demani la realitat d’una societat tan multiforme com la que estem vivint. Els enrocats en polítiques d’empresa sempre iguals, els que no saben pactar amb els seus competidors, els que no canvien mai d’opinió, fan molta por. I no parlem de política!