Les conseqüències de la ja llarga crisi són ben conegudes per tots: atur, reducció de sous, retallades, emigració, i molta incertesa, quan no por, respecte al futur. És probable que el món que resulti de tot plegat no tingui gaire a veure amb el que hem conegut fins ara. S'entén, doncs, aquest malestar social, accentuat quan des d'àmbits benestants s'insinua que la responsabilitat del desastre correspon a una ciutadania imprudent.
Per tot plegat, aquesta crisi és ben diferent de totes les conegudes. Els historiadors només hi troben semblances, per la seva intensitat, en la del 29. Però el fet diferencial és que mai s'havia culpabilitzat del desastre el conjunt dels ciutadans, especialment els menys afavorits. Una de les lectures de la crisi els assenyala amb el dit, quan es parla de la indolència col·lectiva. És a dir, els acusa per voler ser propietaris dels seus habitatges, estirar més el braç que la màniga, o per haver-se acostumat a viure de la subvenció. En aquesta línia, veiem com al funcionari o al treballador amb antiguitat laboral se'l va considerant com una mena d'aprofitat, com un representant d'una espècie que no té lloc en aquest nou món. I aquestes consideracions són precisament les que dominen a Alemanya i els seus aliats naturals.
A part d'injust, el que més em crida l'atenció és com des d'aquí resulta tan difícil trobar elits que s'enfrontin a aquest discurs populista, que parla d'un Nord treballador i d'un Sud aprofitat i mandrós. Com si es trobessin còmodes en aquesta lectura i consideressin que entre les elits del Nord i del Sud hi ha poca diferència, perquè aquesta diferència és entre els ciutadans corrents: els del Nord s'esforcen mentre que els del Sud són una mena d'insensats que han d'assumir les conseqüències del seu tarannà.
M'agradaria que sorgissin entre nosaltres més veus conegudes en defensa dels seus conciutadans. Que assenyalessin que les polítiques imposades pel Nord són una bona part del problema, que el nostre esforç col·lectiu dels darrers 25 anys ha estat enorme, i que aquesta societat és molt millor del que es diu, malgrat la nostra part indiscutible de responsabilitat en la desfeta. Esclar que si no es fa també pot ser per l'enorme desconeixement entre elits i ciutadans.
Enginyer
