OPINIÓ
Empreses 20/05/2012

Joves i consum

Josep Maria Galí
2 min
Ee

A la majoria dels joves els importa ben poc la sostenibilitat, o més que poc, un rave, com es diu vulgarment. Els estudis de mercat que anem fent ho confirmen, mercat rere mercat, país rere país. A Alemanya, però, hem observat entre els joves universitaris i postuniversitaris, de 20 a 25 anys i de classe arreglada o alta, una certa conscienciació per consumir de manera més racional, pensada en l'ús que se li donarà a la cosa i no de manera impulsiva o portats pel show-off . Per exemple, quan compren roba declaren que no en volen tenir tanta, sinó de més qualitat i fer-ne més ús. No llencen res: ho reciclen tot, sigui a la parròquia o a la Creu Roja. El reciclatge sí que sembla ben ancorat en els seus valors. El que fa l'escola! A mi ni me'n van parlar...

La qüestió clau

Què porta a ser més conscient? Aquesta és una pregunta que costa de respondre. Alguns arriben a conscienciar-se de la necessitat de sortir de l'espiral consumista quan no arriben a final de mes. "Quan no pots, les veus massa verdes", diuen. Altres hi arriben de manera natural: els han ensenyat la cultura de l'estalvi des de petits i troben natural no malgastar. Tinc un amic que posa a la guardiola dels seus fills l'estalvi en quilowatts i litres d'aigua respecte a un objectiu que han pactat. Quan arriba la factura, els nanos es barallen per veure qui és el primer que l'obre per veure si han guanyat alguna cosa. Alguna bronca hi ha quan un dels germans està massa temps a la dutxa...

Consciència

Sembla que la preocupació per la sostenibilitat i la consciència social van de bracet. A Alemanya els verds han trigat trenta anys a aturar les nuclears. Entre ells i Fukushima ho han aconseguit. És curiós que en un país on la comunitat té tanta importància com el Japó hagin passat els esdeveniments més dramàtics derivats de la conducta antisocial d'una empresa. El que és evident és que preocupar-se per la sostenibilitat és bàsicament preocupar-se del benestar dels altres. En definitiva, fer política, i no l'idiota, com dirien els grecs antics.

stats