Una vegada, fa molts anys, mentre llençava plàstics, papers i vidres als contenidors de colors, va passar pel meu costat un nen amb sa mare. Amb aquella innocència que els caracteritza, va preguntar “què fa aquella senyora?”, i la mare li va contestar: “Reciclar, fill, una cosa que tots hauríem de fer i que no fa ningú”. No sé si us passa, però jo em sento bona persona quan reciclo.
A l’oficina, l’ecologia i l’economia van de la mà. Des que vaig conèixer el concepte d’economia circular, l’intentem aplicar a la nostra petita escala. Com? Primer de tot, imprimim el mínim i intentem que el paper sigui el nostre enemic. Amb els proveïdors que ho admeten tenim factura electrònica, que circulen directament a la nostra gestoria en digital i arxivem sense haver d’imprimir. Les nostres factures, per descomptat, també es transmeten en PDF a la clientela.
Quan s’ha de imprimir un document de presentació als clients per revisar-lo ometem les pàgines que són sempre comunes, on presentem la nostra empresa. I està prohibit grapar els documents. Per què? Perquè grapar un document impedeix que els puguem tornar a introduir a la impressora per utilitzar l’altra cara: s’acaba innecessàriament el seu cicle de vida.
Aquestes petites coses, o la cultura d’apagar els llums a les zones de l’oficina on no hi ha ningú, són algunes de les microaportacions de la nostra microempresa, però estic segura que a final d’any representen uns centenars d’euros que podem dedicar a una altra cosa. En una empresa on vaig treballar fa uns anys, l’interruptor per als 500 metres quadrats d’oficina era un, i si hi havia d’anar un dissabte no podia encendre el llum només del meu departament.
Ara bé, vigileu les dones de fer feines. Un diumenge vaig haver d’anar a treballar i em vaig trobar la senyora Maria. Sense dubtar-ho, davant la meva mirada incrèdula, va buidar el paper per reciclar al sac de la brossa general.
Ens queda molt per fer.
