Dues terceres parts de l'obra social desapareixen amb la crisi

L'esclat de la crisi amb tota la virulència a partir del 2008 ha accelerat la caiguda del pressupost de l'obra social molt més que el procés de fusió de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa i la posterior entrada del Fons de Reestruturació Ordenada de la Banca (FROB) al capital de l'entitat. Les obres socials es nodrien d'un percentatge sobre els beneficis de les caixes. Com que la rendibilitat de totes les entitats ha caigut en picat els últims quatre anys, el pressupost social també ho ha fet.

En el cas de CatalunyaCaixa, la seva obra social ha passat d'una dotació de 92,8 milions el 2008 als 35 milions d'enguany, cosa que representa una disminució del 62% (vegeu el gràfic). L'entitat, a més, fa 10 mesos que ja afronta la seva transformació radical, que es va iniciar el setembre passat amb l'irrupció del FROB al capital de CatalunyaBanc, amb una participació del 89,74%. L'obra social es mantenia com a accionista amb la resta del capital. Això ja va voler dir llavors que el pressupost es reduïa a la part proporcional dels beneficis corresponent a aquest 10,26% que li quedava.

Però la transformació encara ha estat més contundent des de l'abril passat, perquè l'obra social va optar per desprendre's de la seva participació i traspassar-la al FROB, per facilitar la venda de CatalunyaBanc. Finalment doncs, la relació amb l'entitat fundacional s'ha acabat del tot i, d'aquesta manera, el seu finançament. Hi podrà haver alguna relació amb el banc que acabi quedant-se amb l'entitat, però aquesta possibilitat ha quedat indefinida en els dos precedents que hi ha al sector.

Fins ara ni BBVA ni Banc Sabadell han volgut saber res de les obres socials d'Unnim i de la Caja Mediterráneo (CAM), les dues entitats que estan en procés d'absorbir, respectivament. El procés de canvi acabarà quan la Generalitat concreti la llei que preveu la transformació de les obres socials en fundacions de règim especial, una figura nova que encara no té atribucions especificades.

El que sí que queda clar és que les entitats s'hauran d'espavilar soles en la captació de diners. L'exemple de CatalunyaCaixa passa per l'autosuficència com a mínim fins al 2014. L'entitat vol mantenir la dotació d'enguany els dos pròxims exercicis. Així, dels 35 milions fixats per a aquest any, els ingressos generats pels seus actius arriben als 20 milions i la resta provindran dels recursos propis que manté com a remanent acumulat. Aquests recursos arriben actualment a 45 milions i es repartiran en tres anys.

L'obra social manté la propietat dels principals actius patrimonials (la Pedrera, Món Sant Benet i la gestió del 5,3% del territori català), un dels dubtes que havia sortit en el procés de subhasta de CatalunyaBanc. A les línies estratègiques de sempre s'hi han afegit les de territori i medi ambient i la d'alimentació.