FET RELLEVANT

Suspicàcies contra les dones que volen tenir fills

El tema principal de l' Emprenem d'aquesta setmana és la frontera entre la vida personal i la laboral, cada cop més difusa principalment pel sorgiment de noves tecnologies, que ens obliguen a ser cada cop més organitzats per distribuir-nos bé el temps. Però aquesta qüestió té una derivada gens nova, que és la difícil conciliació entre feina i família, especialment quan les parelles comencen a tenir fills. No ens enganyem: moltes empreses veuen amb suspicàcia les dones que tenen una ambició tan natural com la de reproduir-se. Però el pitjor moment segurament no és el del part, sinó quan la dona s'incorpora a la feina i l'empresa sovint no entén que aquella dona ja no és tan lliure com abans.

No fa gaire parlava amb una col·lega d'un altre mitjà de comunicació que té ganes de tenir fills. M'assegurava, però, que quan en tingui no pensa estar més d'un o dos mesos de baixa. No m'ho va dir, però la meva sensació és que ella tem que els seus caps la penalitzin si s'agafa els quatre mesos que la llei li permet. De manera implícita o explícita, les dones que volen tenir fills estan sotmeses a una pressió que, per força, es reflecteix en una taxa de natalitat massa baixa per garantir-nos el futur. Des d'aquí ho aprofito per agrair a dues dones, Carme Chacón i Soraya Sáenz de Santamaría, els seus esforços per establir penosos precedents que no ajuden gens a sensibilitzar-nos sobre aquesta qüestió. Chacón es va agafar un mes i mig de baixa quan era ministra de Defensa, i Santamaría, només deu dies. Trobo que això hauria estat molt més feminista que imposar quotes als consells de ministres.

La visió a curt termini ens impedeix veure que, si no tenim fills, el nostre sistema és insostenible. Els convido a veure les projeccions de població. El 2050 l'envelliment serà espectacular: s'haurà duplicat la població de més de 70 anys i tindrem un 20% menys de persones en edat de treballar. Qui pagarà la festa?

Àlex Font Manté és coordinador de l''Emprenem'.