Domòtica fragmentada i obsolescència forçosa

Fa quatre anys, els fundadors de Revolv van preveure amb encert que l’internet dels objectes arribaria fragmentat a les llars. Cada dispositiu connectat -fos una bombeta, un pany de porta, un endoll o una càmera de vigilància- parlaria el seu propi dialecte incompatible amb el dels altres i caldria una aplicació específica per controlar-los. Calia una manera d’interconnectar els objectes i accedir-hi a tots amb una aplicació comuna. Així va néixer el Revolv Smart Home Hub, un petit aparell equipat amb set ràdios i la capacitat de parlar deu dels protocols de domòtica més populars, que s’anava ampliant amb noves funcions des del servidor de l’empresa. Google només va trigar dos anys a fixar-se en Revolv i comprar-la per integrar-la a la seva filial Nest, que el cercador havia adquirit pocs mesos abans. Els compradors del Revolv Hub no podien estar més contents: amb la infraestructura de Google al darrere, el seu aparell semblava tenir el futur garantit.

Malauradament no ha sigut així. Fa pocs dies, Nest va anunciar que no li surt a compte continuar donant servei als Revolv Hub i a finals de maig -quan venç la garantia- deixarà de donar servei als aparells, que sense poder connectar-se a cap servidor es transformaran en uns petjapapers força cars. L’empresa no ha tingut ni la decència d’alliberar el codi del seu servidor per si algú el vol mantenir en funcionament. L’emprenyada ha sigut monumental, fins al punt que Tony Fadell, el creador de Nest -i un dels pares de l’iPod mentre treballava a Apple-, ha hagut de disculpar-se i ja preveu abonar el cost del Hub a uns clients que tornaran a tenir una llar tan connectada com fragmentada. Segur que no es refiaran mai més de Google i s’ho pensaran molt abans de tornar a precipitar-se a comprar productes que no formin part d’un ecosistema compatible i tan obert com sigui possible.