L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Diumenge Sagrat

Fa cosa d’uns anys vaig conèixer a una persona de prop de 70 que havia arribat a un alt nivell professional. En aquell moment era membre del consell d’administració de la multinacional metal·lúrgica on havia fet carrera tota la vida i que l’havia portat a viatjar per mig món. Parlava amb solvència de Mèxic, la Xina o França, països que coneixia, perquè hi havia viscut molts anys, amb tota mena de detalls respecte a les formes de treballar. Format a Londres, havia coincidit amb un parent meu en els seus anys de joventut i, per aquesta proximitat, tot dinant em va regalar uns quants consells ben valuosos. Ens acabàvem de conèixer, però de seguida vaig beneficiar-me del contagi de l’estima cap al meu parent.

En un moment de la conversa vaig explicar-li que sóc pobre, en temps i en diners. Ell em va dir una cosa que sovint recordo: “Els diners no tenen cap importància, si els busques ja els trobaràs; ara bé, el temps és un drama”.

També em va donar una lliçó sobre gestió del temps que intento no oblidar i que no sé per què no havia compartit aquí abans (potser per pura cobdícia). “El millor que he fet a nivell professional -em va dir-és dedicar una hora cada diumenge a planificar la setmana”.

Absolutament sol, tancat al despatx de casa, dedicava una estona a repassar l’agenda, planificar les reunions i, sobretot, a pensar uns minuts en els temes importants en els quals hauria de treballar durant els set dies següents. Per a ell, aquesta estona del diumenge a la tarda era sagrada.

Avui diumenge l’imitaré, de nou a la meva manera, i intentaré tenir uns minuts de concentració, sense telèfons ni ningú que em parli, per permetre’m el luxe de pensar. Demà, mentre mig Catalunya estigui de repòs, jo treballaré. Ja comença la guerra, cal tenir el fusell a punt. Feu la prova algun dia i veureu que és el moment més productiu de la setmana.