NOVES IDEES
A. RODÉS

Dissenyar fàrmacs amb tecnologia Que hi ha al núvol

Un investigador de la UB ha creat una 'start-up' per desenvolupar aplicacions que agilitzin els processos de recerca de la indústria farmacèutica. Mind the Byte són pioners en la utilització de servidors al núvol pel al sector de la biotecnologia i la investigació de nous fàrmacs.

Dissenyar fàrmacs amb tecnologia   Que hi ha al núvol / PERE VIRGILI Zoom

Quan Alfons Nonell estava fent el postdoctorat en químiques, ja tenia al cap la seva idea de negoci: desenvolupar una aplicació informàtica que ajudés el sector farmacèutic a combinar els principis actius per formular nous medicaments i fer el procés de recerca més eficient. "Tradicionalment, la indústria farmacèutica ha de testar directament milers de molècules al laboratori. Una aplicació programada amb els algoritmes adequats et permet emmagatzemar i filtrar milions de molècules i compostos i fer més ràpida la recerca", explica Nonell, fundador i CEO de Mind the Byte, una start-up especialitzada en desenvolupament de programari per al sector de la bioinformàtica, ubicada al Parc Científic de la UB. Mind the Byte és, a més, pionera en el nostre país en la utilització de solucions cloud -servidors al núvol- per a la indústria farmacèutica i biotecnològica.

Estalvi en infraestructura

L'ús del núvol és fonamental per poder dur a terme càlculs complexos sense necessitat de fer una gran inversió en infraestructura informàtica. Segons Nonell, muntar un sistema de càlcul potent requereix una inversió d'uns 300.000 euros. "Els sistemes al núvol permeten tenir tantes màquines com es vulgui pagant només pel temps real d'ús i amb un índex d'avaries molt baix. Això permet a les empreses petites centrar la inversió en la recerca, que és el que saben fer", diu Nonell.

La principal línia de negoci de Mind the Byte és donar solucions al núvol a petites empreses químiques, laboratoris i centres d'investigació en les tasques de R+D. L'útim encàrrec, per exemple, prové d'un centre de recerca que buscava un compost químic amb una proteïna concreta. "El nostre programari permet experimentar amb els components, veure com interaccionen entre ells, sense fer tests reals", diu Nonell. L'investigador va invertir dos anys i prop de 80.000 euros en el desenvolupament de l'aplicació actual, que les empreses poden adquirir o pagar per ús ( software as a service , SAAS). Tot el finançament prové de les 3F: family, friends and fools [família, amics i bojos], i d'un crèdit Enisa del ministeri d'Indústria de 50.000 euros.

A diferència de les start-ups tecnològiques, "atreure capital risc en empreses biotech com la nostra és complicat, ja que el retorn de la inversió és més a llarg termini", diu Nonell.

Per generar ingressos a curt termini i poder continuar reinvertint en el projecte principal, Mind the Byte vol aprofitar el coneixement de la tecnologia cloud per donar servei a altres tipus d'empreses.

Socis d'Amazon

La segona línia de negoci és oferir servidors al núvol a través de la plataforma d'Amazon Web Services (AWS), un dels principals proveïdors de serveis al núvol del món. Actualment Mind the Byte és el primer soci tecnològic d'AWS a l'Estat i el setè del món especialitzat per oferir solucions al cloud al sector de la quimoinformàtica. Ser reconegut per AWS implica complir amb uns requisits de qualitat i el pagament d'una tarifa de prop de 2.000 dòlars.

El 2012 l'empresa va facturar uns 20.000 euros, la majoria de serveis de núvol a empreses de diversos sectors, però l'objectiu és potenciar la seva pròpia plataforma de disseny de fàrmacs per al sector farmacèutic. "Oferim un servei web estàndard per a empreses que no disposin de gaire pressupost i un lloguer de preu escalable segons l'ús", diu Nonell.

Dins de la UE la seva competència es concentra principalment a Suècia i el Regne Unit, uns països amb un sector biotech força desenvolupat. A Mind the Byte hi treballen nou investigadors i el mateix Nonell, que s'encarrega de la part comercial, tot i que ara buscaran algun comercial a comissió. "No m'hauria imaginat que acabaria sent emprenedor, però volia que les idees que desenvolupava al doctorat tinguessin alguna sortida al mercat", conclou Nonell.