Diners exigents

Quan hi ha diners, no hi ha eines. I quan hi ha grans eines sol haver-hi pocs diners. És curiós comprovar com, vivint enmig del boom de les empreses de micromecenatge, encara hi ha gent que viu permanentment en la queixa de "No hi ha capital per als emprenedors". Evidentment, les regles del joc han canviat. Ja no val ser amic d'un amic d'un gran inversor. Cal demostrar a tothom que som capaços d'innovar i, per fer-ho, és molt millor si podem ensenyar un prototip.

Trampa! "No puc fer un prototip sense inversió, i no puc aconseguir inversió sense un prototip. Per tant, val més deixar-ho estar". Aquesta podria ser una lectura d'algú que visqui pensant en les eines del passat.

Avui tenim grans eines que no tenen cap cost (o tenen un cost baixíssim) que ens permeten passar del powerpoint al producte, a la web o on pretenguem que inverteixin. Podem crear una pàgina de mostra a internet en minuts amb una imatge prou professional, imprimir sota comanda en 3D un objecte similar al que pretenem crear o transformar una web en una flamant aplicació per a mòbils fent quatre clics gràcies a eines que ens permeten convertir HTML en apps .

Els diners no han desaparegut. Senzillament s'han dividit en dosis més petites i s'ha endarrerit el moment en què arriben. Abans, amb el powerpoint i una bona història sortíem finançats. Avui els inversors exigeixen més, però això és una gran notícia: si som capaços de construir el prototip i enamorar l'inversor, probablement també serem capaços de vendre el producte a gran escala.