HETERODÒXIES
Empreses 24/02/2013

Despesa privada, diner públic

Marcel Coderch
2 min
Despesa privada, Diner públic

Si hi ha una idea que pocs economistes s'atreveixen a qüestionar és la de prohibir el finançament de la despesa o inversió pública amb la creació directa de diner per part del Tresor. Els actuals presidents dels Bancs Centrals són els principals defensors d'aquesta ortodòxia, que fins i tot està explícitament consagrada en els estatuts del Banc Central Europeu (BCE). Qualsevol finançament públic s'exigeix que passi, forçosament, per la compra prèvia de deute per part dels mercats privats.

L'opinió majoritària és que si no es fa així es produeixen casos d'hiperinflació de la república de Weimar o de Zimbàbue. Al mateix temps, per sortir de la crisi es confia tot a la represa de la despesa privada.

Com argumentava la setmana passada el periodista Martin Wolf al Financial Times , recolzant-se en articles recents d'Adair Turner, president del regulador britànic, i de Caudio Borio, del Banc de Pagaments Internacional (BIS), totes dues creences són falses. Els dipòsits bancaris no són la font dels crèdits, sinó just al contrari, són els crèdits els que generen dipòsits, en un procés de creació de diner bancari per a ús privat i controlat pels bancs. La pràctica dels Bancs Centrals és facilitar reserves sense límit als bancs solvents, i, per tant, les restriccions actuals de crèdit només depenen de la solvència i de la capacitat de generar recursos dels deutors. I qui pot tenir més capacitat de generar recursos que el mateix país?

El cert és que és impossible justificar el punt de vista convencional segons el qual el sistema monetari fiduciari actual ha d'operar exclusivament a través del sistema creditici privat. Per què l'Estat ha de crear diner mitjançant deute públic, només perquè els bancs puguin multiplicar aquest diner al seu aire, i fins a límits irresponsables? En l'actual situació en què l'expansió de crèdit privat és tan difícil com perillosa, per què l'Estat (o el BCE en el cas de la UE) no utilitza el seu monopoli de creació de diner per finançar inversions públiques, o reduir impostos, i per compensar el necessari despalanquejament del sector privat, sense augmentar el deute públic?

Marcel Coderch és enginyer

stats