BarcelonaSi demanem a algú que ens defineixi el que entén per productivitat personal, probablement el primer que li vindrà al cap és la capacitat d'una persona de fer més coses i de fer-les millor, amb menys temps i recursos. Si els preguntem, a més a més, si les tecnologies de la informació i la comunicació hi ajuden, la resposta afirmativa encara serà més contundent.
Tot i estar-hi bàsicament d'acord, crec imprescindible incorporar en el concepte de productivitat personal no només la idea d'aconseguir més rendiment, sinó també de compatibilitzar-lo amb la generació de més qualitat de vida.
Algú molt productiu, que usa la seva eficiència personal per fer moltes coses durant les 24 hores del dia, deixarà de ser productiu per un pur principi de col·lapse o embossament si no és capaç de posar aquesta eficiència al servei de la generació d'espais de temps de no-productivitat: relacions personals, lleure, descans... És a dir, de qualitat de vida. Tampoc puc estar d'acord del tot en el fet que les noves tecnologies ens facin més eficients. Tenim tanta informació a l'abast que és difícil diferenciar el que és important del que és urgent i del que no és ni una cosa ni l'altra.
Les TIC poden ser una eina de productivitat però també una amenaça per a la productivitat mateixa. Només pel que fa al WhatsApp, els seus 300 milions d'usuaris reben al dia una mitjana d'uns 70 missatges (es transmeten 20.000 milions de missatges i 325 milions de fotografies diàriament), cosa que el converteix, juntament amb el fet de mirar l'hora, en els principals responsables de les 150 vegades de mitjana que les persones mirem els nostres mòbils en una jornada.
Això implica que de les 16 hores que estem desperts al dia, el mòbil ens interromp una vegada cada 6 minuts. A més a més, mirem l'e-mail, Facebook, Twitter...
¿Com es pot ser productiu treballant en finestres d'atenció de 6 minuts? Aviat, per ser productiu, caldrà sortir a passejar amb la parella per la platja amb els mòbils apagats.
