VICENÇ MOLINÉ

Dels camions per a la neu als jets privats

Casar-se amb la filla del fundador de Bombardier li va permetre entrar a l'empresa i transformar-la en el principal fabricant de trens del món i en un dels tres grans grups de l'aeronàutica

Un estudiant de comerç, fill d'un botiguer, coneix una noia a la universitat, s'enamoren, es casen i, després de dues breus experiències professionals, entra a treballar a l'empresa fundada pel seu sogre. Amb 27 anys, el pare de la seva dona mor i ell es converteix en president. Fins aquí pot semblar la història d'un gendre arribista, però la segona part del relat explica el creixement del principal fabricant de trens del món i un dels grans grups aeronàutics, només per darrere de Boeing i Airbus.

I és que Bombardier no seria el que és sense l'impuls de Laurent Beaudoin. Nascut el 1938 a Laurier-Station, un poble de 2.500 habitants a dues hores de Mont-real, la seva família vivia d'una botiga de queviures.

El seu origen humil no va ser un impediment perquè anés a la universitat francòfona de Sainte-Anne, on es va graduar en comerç. A part d'obtenir el títol, a la universitat també hi va conèixer la que seria la seva dona, Claire Bombardier, filla de Joseph-Armand Bombardier.

En graduar-se, el 1961, va obrir un despatx de comptabilitat amb un company de la universitat i, després d'una primera experiència fallida, ho va tornar a intentar sense més èxit.

El 1963, però, el seu sogre el va contractar per a Bombardier, que des de l'any 1942 fabricava uns camions pensats per als durs hiverns canadencs.

Efecte multiplicador

En un any va passar de controlador de producció a gerent, i el 1966, després de la mort del seu sogre, en va assumir la presidència. En aquell moment l'empresa es mantenia líder com a fabricant de camions de neu, amb uns beneficis anuals de vuit milions de dòlars anuals. Cinc anys després els beneficis gairebé s'havien multiplicat per 10 i havia aconseguit esquivar ofertes de compra per part dels principals fabricants de cotxes dels EUA, amb la premissa -mantinguda fins avui- de seguir sent una empresa familiar.

Revolució al tren

Per assolir aquests resultats, Beaudoin va engegar una autèntica revolució a Bombardier obrint nous horitzons de negoci. El secret va ser un gran ull per a les compres d'empreses amb problemes. El 1970 va comprar Austrian Tramway i va rebre l'encàrrec de fabricar els vagons de metro de Mont-real. Aquesta primera diversificació li va permetre esquivar sense problemes la crisi del petroli del 1973, que gairebé va enfonsar el negoci dels camions de neu. Més endavant, el 1982, va guanyar un contracte de 1.000 milions de dòlars per renovar els vagons de metro de Nova York, en part, gràcies a un innovador sistema per netejar els grafitis. Amb dos passos i poc més de 10 anys, Bombardier s'havia situat al capdavant dels fabricants de ferrocarrils.

Inconformista i ambiciós de mena, Beaudoin no es va donar per satisfet. Més endavant, va comprar Canadair i diversos fabricants d'avions, i es va especialitzar en els jets privats. La història es va repetir i en una dècada les vendes de la divisió aeroespacial van passar de 350 milions a uns 4.000 milions. Resumint aquest esperit, i segons va explicar ell mateix en una entrevista, la seva màxima és: "No t'aturis a gaudir del lloc on has arribat, ja que algú altre et podria passar al davant".