El rescat és només una part del problema. Un cop apuntalats els bancs, com es generaran els fons per cobrir pèrdues futures de la cartera i pagar el crèdit a la UE? Les recents auditories independents fan servir les mateixes hipòtesis amb metodologies diferents i estimen les necessitats globals de capital entre 51.000 i 62.000 milions. L'anàlisi del sistema financer pot enganyar, els superàvits de capital dels uns poden compensar el dèficit de capital dels altres. Exemple: el banc A té una necessitat de capital de 10 i el B un excés de capital de 12. Globalment hi ha un excés de capital de 2. Aquesta conclusió és falsa, la necessitat de capital segueix sent de 10. Per tant, estarien menysvalorant les necessitats de capital.
Entre el 2008 i el 2011 les entitats financeres han aprovisionat 80.000 milions. Si hi afegim els 62.000 proposats pels auditors, tenim una xifra pròxima als 150.000 que a principis del 2009 proposaven les agències de qualificació. Els informes d'Oliver Wymann (OW) i Roland Berger (RB) identifiquen un deteriorament de la cartera immobiliària de fins a 270.000 milions, amb un pes de fins al 66%. Aquest resultat ens situa en una altra dimensió. Segons aquestes auditories, les pèrdues esperades de la cartera immobiliària dupliquen les pèrdues de l'hipotecari de les famílies, que només representa el 25%. En els últims quatre anys ha abaixat l'Euríbor, a 3 i 12 mesos. Això ha reduït el margin spread de l'1,74% (2008) al 0,99% (2011). Si la situació no canvia serà molt difícil generar prou fons per cancel·lar els préstecs de la UE.
Com pagaran els bancs? L'anàlisi del Banc d'Espanya diu que entre el 2005 i el 2010 guanyaven de mitjana més de 18.000 milions i que el 2011 van guanyar només 82 milions. El marge financer ha caigut en quatre anys de 39.000 a 14.000 milions i les despeses d'explotació es mantenen al voltant del 28.000 milions, cosa que causa un marge d'intermediació negatiu. El core business de la banca, la intermediació, no genera fons per absorbir les pèrdues i les provisions. El rescat no generarà liquiditat i la captació de dipòsits en el mercat nacional no és encoratjadora. ¿Cobrar comissions serà el futur dels bancs?
