EL PERSONATGE
ORIOL MARCH

Del Facebook casolà a corcó de les preferents

Del Facebook casolà a corcó de les preferents / ANTHONY GARNER Zoom

És alcalde de Mataró des del juny del 2011 però se segueix definint com a empresari. Joan Mora (Arenys de Mar, 1963) s'ha erigit en defensor dels 6.000 mataronins afectats per les preferents

Anys abans que existís Facebook i que ell fos escollit alcalde de Mataró, Joan Mora (Arenys de Mar, 1963) tenia un fitxer amb fotos i informació de les persones que coneixia. Aquest detall permet entendre millor el caràcter d'un empresari convertit primer en batlle i, després, en assot de les entitats bancàries per un afer que ell mateix qualifica com "l'escàndol més monumental que hi ha hagut a Europa els últims anys": les participacions preferents. Mora, que va començar programant una computadora en una empresa de gènere de punt mataronina i que va acabar fundant la seva pròpia companyia informàtica (Kriter, centrada en desenvolupament de software i que dóna feina a trenta treballadors), ha remogut cel i terra per dur les preferents al Parlament de Catalunya i al Congrés de Diputats. "Ens ha costat molt, però ens rebrà el secretari d'estat d'Economia", explica, cofoi.

Des del seu cercle íntim a l'Ajuntament, on governa amb només 8 dels 27 regidors del consistori, el defineixen com el "genet solitari de les causes perdudes". Ell prefereix definir-se com algú que lluita contra la "gestió immoral" d'una entitat ja desapareguda, Caixa Laietana, que "va prendre de la manera més vil possible els estalvis" als que més els necessitaven abans d'entrar al conglomerat de Bankia. A Mataró hi ha 6.000 persones, gairebé el 5% de la població, afectades per aquesta "estafa financera sense límits".

El president de la Generalitat, Artur Mas, els ha ajudat a obrir alguna porta en tot aquest procés. Està al corrent dels passos de Mora i dels qui el secunden en aquesta batalla, que són els partits de l'oposició -una comissió específica a l'Ajuntament comanda les accions i atén els afectats- i les entitats defensores dels estalviadors, com ara Estafabanca. "No és un polític comú, ni per discurs ni tenint en compte que és de CiU", admeten des del seu cercle de treball.

L'alcaldia, evidentment, no li permet seguir el dia a dia de la seva empresa, on treballen la seva dona i el seu fill gran, de 24 anys. Quan va prendre possessió del càrrec, el juny del 2011, la feina el va engolir de tal manera que no va posar els peus a Kriter en set mesos. "Sempre he pensat que un bon empresari és aquell que crea i després permet que les coses funcionin soles", defensa.

El que no acaba de funcionar és la situació econòmica de l'Ajuntament de Mataró, que deu 270 milions d'euros. Per fer-se una idea de la magnitud d'aquesta xifra només cal comparar-la amb el pressupost del consistori, que és de 110 milions, 150 si s'hi sumen les empreses municipals. "S'ha acabat l'època de fer inversions", admeten des del principal partit de l'oposició, el PSC, que va governar durant 32 anys la ciutat.

La situació financera de l'Ajuntament i l'escenari complicadíssim per governar fan que, en lloc de considerar adversaris els partits de l'oposició, prefereixi definir-los com a "col·laboradors". El flanc de les preferents, admet el PSC, li ha permès guanyar notorietat. "I realment ho està fent bé", recorda un exalcalde.

El desenllaç de la batalla és incert, però Mora, més empresari que polític i més novell que experimentat, seguirà en el seu paper de genet solitari.