OPINIÓ
JORDI ALBERICH

Dèficit públic I exportació

Malgrat la intensitat del debat polític, no podem deixar de prioritzar la sortida de la crisi. Una enquesta recent elaborada pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) demostra que les preocupacions dels ciutadans se situen, de llarg, en l'àmbit de l'atur i la crisi. Cal, doncs, centrar-nos a reduir el dèficit públic i, simultàniament, guanyar competitivitat. Com que no disposem de solucions concretes i radicals, i cal a la vegada que es vagi estabilitzant la zona euro, haurem de desenvolupar un ventall molt ampli d'actuacions orientades a aquest doble objectiu. En proposo un parell.

En l'àmbit del dèficit, ja fa anys em van comentar l'experiència d'un Parlament, no recordo quin, on una llei obligava tots els ens públics a sotmetre's regularment a un escrutini parlamentari per decidir sobre la seva continuïtat. Tendim a crear tota mena d'entitats, especialment en temps de bonança, per respondre a les exigències de cada moment. Les necessitats canvien, però la inèrcia ens porta a mantenir aquestes institucions quan ja no tenen el sentit del moment en què es van crear. Per això és ben raonable considerar expressament en seu parlamentària la seva continuïtat. Amb una iniciativa d'aquesta mena no afebliríem els serveis públics. Ben al contrari, ubicaríem els recursos de manera més eficient.

D'altra banda, és indiscutible la necessitat de sortir a l'exterior. Les nostres empreses ho fan, tot i que es troben amb l'estancament dels mercats europeus i amb un euro fort que dificulta les exportacions fora de la UE. A més, les pimes que aconsegueixen posicionar-se als mercats exteriors no poden accedir al crèdit necessari per consolidar-s'hi. Cal dissenyar fórmules público- privades per finançar les pimes amb aquest perfil. Es generaria ocupació i s'aniria formant un teixit productiu més competitiu, garantia del nostre futur.

Depenem molt del que es decideixi a Berlín, a Brussel·les i a Madrid. Però, des de Catalunya, tenim un cert marge d'actuació. Arribar a acords parlamentaris amplis sobre algunes polítiques seria una manera d'assenyalar que les prioritats de la ciutadania són també les de la política.

Economista