Ideòleg del Meeting Point, president del Saló de l'Automòbil i personatge recurrent en les trobades de l'alt empresariat espanyol, Lacalle té tants partidaris com detractors
Enrique Lacalle (Barcelona, 1950) ha estat el més semblant a un funàmbul en la seva trajectòria política i empresarial. Sempre ha fet equilibris aquí (Barcelona) i allà (Madrid) i ha desplegat una habilitat per a les relacions públiques que li reconeixen tant els seus amics com els seus detractors. Precisament aquest perfil de relacions públiques va fer que Lacalle (que va arribar a ser diputat al Congrés i delegat de l'Estat del Consorci de la Zona Franca en època d'Aznar) convisqués més tard cordialment amb els governs socialistes mantenint càrrec dins del consorci, on ara fa d'observador dins el consell executiu. També és membre del consell de Fira de Barcelona.
Alguns companys del PP destaquen que, ja com a regidor municipal, Lacalle lluitava per projectar la ciutat "per damunt dels colors polítics". Va donar suport als plans de Maragall per a la transformació urbanística de la Barcelona olímpica, una època que recorda amb emoció.
Aparcada la faceta de polític, el 1996, Lacalle va bolcar-se en la seva vocació, les fires, i va allunyar-se de polèmiques excepte quan ha defensat Barcelona en les ocasions en què Madrid ha intentat copiar salons que ell havia impulsat abans.
Entre d'altres, Lacalle presideix el Saló de l'Automòbil, que va crear el seu pare i que li ha valgut la Medalla d'Or de Barcelona. També és l'ideòleg del Barcelona Meeting Point, creat fa 16 anys en l'inici de la febre immobiliària a Espanya i al qual Lacalle s'aferra malgrat l'ensorrament de les vendes de pisos. "Els preus no han de baixar més", assegurava aquesta setmana durant la presentació del saló, que avui s'ha clausurat. No és segur si Lacalle expressa una predicció o una esperança, tenint en compte que ha repetit aquesta frase gairebé cada any des de l'esclat de la crisi. Per si de cas, però, el Meeting Point ja ha traspassat fronteres i Lacalle l'organitza també a Rússia.
El rei del Pont Aeri
La fal·lera per estar ben connectat li ha comportat alguna incomoditat, com ara que una conversa telefònica seva acabés apareixent en el judici del cas Gürtel. Lacalle conversava amb un dels màxims personatges de la trama, el Bigotes.
Dins del PP mateix no sempre va encaixar amb tothom. Un excompany de partit, crític amb ell, li retreu la seva "inclinació a barrejar política i negocis". "El que fa és copiar el mètode Samaranch", afegeix aquest excol·lega.
Més enllà de crítiques, Lacalle ha tingut la virtut de conrear-se un cercle ampli d'amistats a base d'un perfil afable, tal com demostra la llista de convidats al casament del seu fill, on es van trobar Sandro Rosell i Florentino Pérez en la vigília de l'últim Barça-Madrid i una llarga llista d'empresaris. Aquests contactes l'han convertit últimament en una mena d'ambaixador del bon rotllo entre Barcelona i Madrid amb la creació del fòrum Pont Aeri, un lobi que reuneix la flor i nata de l'empresariat català i espanyol. En formen part Florentino Pérez (ACS), José Manuel Lara (Planeta), Javier Godó (Grupo Godó), Joan Maria Nin (La Caixa), Luis Conde (Seeliger & Conde) i molts altres, fins a sumar pràcticament una vintena de persones que es reuneixen amb una certa regularitat i que fins i tot han estat rebuts per Rajoy.
Culer fins a la medul·la
Futbolísticament, Lacalle no ho dubta ni un moment. Es declara un culer 100% i, de fet, va arribar a ser vicepresident del Barça en temps de Joan Gaspart.
Pel que fa al debat identitari, Lacalle evita per norma marcar perfil. Tot i això es permet algun gest, com un article recent a La Razón en què assegurava que l'independentisme es rebaixaria si el govern espanyol s'avingués a revisar el que rep Catalunya.
Casat amb Chantal Muls i pare de cinc fills (trigèmines incloses), Lacalle presumeix de ser un home familiar i valora especialment els estius al Maresme, on fa 45 anys que estiueja i on practica el golf, la bicicleta i les tardes de dòmino.
