REFLEXIÓ
PAU GARCIA-MILÀ

Decisions

El més emocionant de prendre decisions -dubtem o no en prendre-les- és saber que ens podem equivocar. Un instant d'adrenalina similar (d'acord, potser una mica més petit) al que devia sentir l' home volador ,que va passar a 250 quilòmetres per hora per la roca Foradada de Montserrat. Quan s'hi acostava, sabia que ja no podia fer res més que intentar passar per dins: si hagués provat de fer-se enrere, de girar a la dreta o a l'esquerra, no hauria trobat cap altre camí que acabar convertint-se en una taca a la muntanya. És en aquell moment, quan veiem que ja hem passat el mític punt de no retorn en moltes decisions que prenem, que ens vénen al cap tots els dubtes i pors que no havien aparegut en tot el procés previ a prendre la decisió: acceptar una inversió, apuntar a un mercat específic, dedicar recursos extres a un client sabent que un altre s'enfadarà... o, senzillament, deixar una feina estable per emprendre una nova iniciativa quan tothom ens diu que és una bajanada, i més en moments de crisi.

La nit anterior a la important decisió dormim molt malament, però pensem que la pròxima encara dormirem pitjor... I, en canvi, una vegada ja està fet, la decisió presa i aquell pes de sobre eliminat, normalment dormim com un nadó de tres mesos.

El primer dia després del fracàs és el primer dia abans de l'èxit. Per tant, no hi ha decisions equivocades, sinó intents de decisions encertades que no van sortir bé. Els que prefereixen minimitzar el risc d'equivocar-se i eviten tot tipus de conflicte ja no llegeixen aquest suplement.

Empresari