TONI GARGANTÉ COMANSI

Daniel Rossinés: "Tornem a fabricar a Catalunya, i millorant els marges comercials"

Comansi és sinònim de cruentes batalles d'indis amb plomes al cap contra vaquers a la conquesta del fort de l'Oest americà

Figures de plàstic petites no articulades. Les de tota la vida. Les que es compren a la pastisseria i estan de moda amb l'última sèrie de dibuixos de la tele i els nens s'acaben trobant a la mona de Pasqua per Setmana Santa. Comansi fabrica i comercialitza aquestes figuretes als quioscos, llibreries, benzineres i punts de venda de llaminadures, tot i que el nom de l'empresa ja obre un imaginari molt més gran. Comansi és sinònim de cruentes batalles d'indis amb plomes al cap contra vaquers a la conquesta del fort de l'Oest americà.

¿Com ha anat la campanya de Nadal i Reis?

Bé. El consum ha baixat els últims anys, és evident. Però nosaltres hem pogut desestacionalitzar les vendes. La campanya de Nadal representa el 30% de l'activitat, mentre que altres empreses del sector és veritat que hi concentren el 70% del pressupost. Hem aconseguit potenciar la línia de producció de productes per jugar a l'aire lliure, com la Bola Loca. Explicat d'una altra manera: tenim un calendari de vendes equilibrat, perquè en el primer semestre hi focalitzem el 45% del negoci. També desenvolupem llicències a escala internacional.

I en aquest sentit, quin nivell d'internacionalització ha desenvolupat l'empresa?

El 80% de la facturació es ven al mercat espanyol. La nostra voluntat és fer créixer el 20% que queda en els mercats d'exportació, tenint en compte que també volem augmentar el volum total.Estem presents a les principals fires, com la de Nuremberg o la de Hong Kong, en aquest últim cas per entrar als mercats asiàtics i de l'Amèrica Llatina.

¿Compensa anar a l'estranger?

Si aquest any mantenim la facturació serà gràcies a la internacionalització que hem iniciat. Quan el grup El Bebé Aventurero va comprar Comansi el 2009, l'empresa concentrava l'activitat al mercat espanyol. Les vendes van arribar als 4,3 milions el 2008. El 2011 vam introduir el fort Comansi a l'estranger i l'activitat va augmentar fins als 5,7 milions. El pressupost per al 2013, que esperem complir, passa per mantenir el nivell dels 5,4 milions.

Quin és l'objectiu per al mercat espanyol?

Volem seguir desenvolupant el nostre catàleg de productes per a l'estiu, noves figures i productes relacionats amb el fort de l'Oest nord-americà i les llicències internacionals.

Els canals de venda...

Tenim més de mil punts distribuïdors entre benzineres, estacions de tren, quioscos de llaminadures i pastisseries. El nostres productes es venen a granel. Però també és veritat que el volum és important, cosa que vol dir que també tenim acords per vendre a El Corte Inglés o a Abacus.

I on fabrica Comansi?

Les grans sèries les seguim fabricant a través d'acords a la Xina. Les figuretes tradicionals, que no oblidem que es pinten a mà, com els típics indis amb les plomes, vénen directament des de l'Àsia, perquè surt a compte. Però especialment en els acords de llicència, en què sempre estàs pendent del seu èxit, molt més efímer, hem apostat per relocalitzar la producció a Europa. Tenim fàbriques a Sant Boi de Llobregat, on concentrem l'embalatge dels forts Comansi, i a Portugal i a Bòsnia, i ara estem negociant un acord a Tunísia.

I surt a compte?

Hem aconseguit fins i tot millorar els marges comercials que hi havia fa cinc anys, quan tot es feia a la Xina, en l'antiga etapa de l'empresa. Hem de pensar que en determinats productes només el que t'estalvies de despeses de magatzem ja compensa portar la producció aquí. S'hi ha d'afegir que els productors asiàtics volen cobrar per avançat, setmana a setmana, i això representa que s'ha de filar molt prim a l'hora de fer un encàrrec a l'Àsia.

I des del punt de vista financer, quines necessitats té l'empresa?

Ens financem amb el circulant de la mateixa companyia. Hem de fer inversions anuals que anem complint, ara com ara sense grans necessitats a llarg termini.