Cristina Salvador: “Abans si tenies cinc te’n gastaves quatre. Ara cal ser més arriscat’”

Emprenedora. Fundadora de Culthunting i aPortada, agència de comunicació

Cristina Salvador:“Abans si tenies cinc te’n gastaves quatre. Ara cal ser més arriscat’” Zoom

Una altra agència de comunicació. Però si els periodistes no parem de rebre notes de premsa que no tenim temps de llegir... La comunicació no vol dir sortir als diaris! Es tracta d’identificar el relat que hi ha darrere d’una acció concreta i saber a qui li interessarà. A vegades els mitjans no són la millor manera d’arribar al teu públic, sinó una acció directa al carrer, com vam fer amb el Festival de Piano Maria Canals, un dels nostres clients. Vam posar pianos a diversos carrers de Barcelona i animàvem la gent a tocar. Va tenir molt èxit.

Però tu no volies ser periodista? De petita ja tenia molt clar que volia estudiar periodisme, m’imaginava fent de corresponsal en algun país del Tercer Món, m’agradava viatjar. Vaig anar a l’Escola Alemanya, parlava idiomes... Però al sortir de la universitat, amb 21 anys, em van oferir ser directora de comunicació a la Fundació Francesc Carreras. Era una feina massa bona per a algú jove, però necessitaven algú que parlés alemany i amb experiència en una televisió. No hagués fet res del que he fet sense idiomes.

Vas renunciar a ser corresponsal. La feina a la Fundació m’agradava: em va permetre viatjar molt, fèiem projectes de mecenatge, accions directes amb el públic, estava en contacte amb el món de la cultura i la música. De tant en tant algun amic em demanava consells per a l’estratègia de comunicació de la seva empresa i em vaig decidir a muntar la meva pròpia agencia, aPortada, amb l’ajut del meu pare. Era l’any 2000. El meu pare era un empresari tradicional, dels que diu: “Si en tens cinc, millor gasta’n quatre”. Avui cal arriscar més. Vaig començar amb una persona en nòmina i ara som divuit. Facturem prop del milió d’euros, la majoria a empreses i multinacionals amb presència a Catalunya.

Hi ha moltes empreses i start-ups obsessionades per sortir als mitjans. Les empreses han entès la importància de la comunicació externa, tot i que els mitjans no sempre són la millor forma d’arribar al públic objectiu. En els últims quinze anys el que ha guanyat més força és la comunicació interna, amb els seus empleats i socis. La coherència entre el que dius a fora i a dins és crucial per a la motivació dels treballadors.

Que el conseller delegat d’una multinacional aconselli als seus empleats a qui han de votar és una bona estratègia de comunicació interna? No considero que sigui un acte de comunicació interna, perquè no té a veure amb el funcionament diari de l’empresa.

Quin impacte tenen la cultura i les arts en les empreses? És difícil de quantificar. Les tendències culturals i artístiques són mes duradores que les modes, poden aportar experiències vivencials, ajuden a connectar amb les emocions i a tenir visions més trencadores. A ser més creatives. L’objectiu de Culthunting és utilitzar la cultura per millorar la coherència en la comunicació. Acabem de llançar una sèrie de manuals trimestrals sobre com els corrents culturals i artístics poden aplicar-se al món empresarial. Fins ara les empreses només es preocupaven pel que l’empleat fa, no pel que és, si te una afició musical, pinta, etc. Ja hi ha empreses que incorporen al seu consell directiu un chief artistic officer (CAO). Basf aquest any celebra el 150 aniversari a sis ciutats del món, entre les quals Barcelona, amb un projecte per promoure l’art i la innovació.