Creure-hi ( x 3)

Tres creure-hi són necessaris perquè un projecte tiri endavant. Ja no dic que triomfi, senzillament que arribi a la fase de poder tenir èxit o fracassar. Sovint, només se'n té un, i a vegades (poques) dos.

El primer creure-hi prové de l'emprenedor. Si la persona que ha tingut la idea no hi creu, maleïda la gràcia. Una persona molt motivada, que gaudeix amb el que fa i que cada vegada que parla posa com a llistó la fe en el seu projecte. Ningú creurà més en un projecte que el seu fundador i, per tant, l'ha de deixar ben amunt. El 99% de projectes compten amb aquest primer creure-hi . En segon lloc, hi ha el de l'usuari, el client. Transmetre bé les raons per les quals la idea de negoci és bona, així com els seus avantatges, és tan important com la idea mateixa. D'aquí en sortirà que un client hi cregui o no. I, per tant, que el negoci tingui èxit o no. Molts projectes fets amb tota la il·lusió del món arriben al moment de vendre i s'adonen aleshores que no compten amb aquest segon creure-hi .

Finalment, el que menys habitualment hi és, és el creure-hi de l'entorn. Els pares, els amics, els germans i cosins, companys de feina i professors. En els primers mesos de desenvolupament d'una idea, ells seran la paret contra la qual l'emprenedor farà rebotar les seves idees. Si no hi són, o només retornen missatges com "vés amb compte", "això no funcionarà" o "ara no és el moment", molt probablement el projecte mai arribarà a demostrar si té èxit o no. I, tot i així, algú encara dirà: "Ho veus? Això no hauria funcionat mai", aliè a la raó per la qual aquell projecte no ha funcionat: ell mateix.

Empresari