Cotxes tan tramposos com els mòbils
L’engany de Volkswagen a les autoritats mediambientals dels EUA sobre les emissions contaminants dels seus cotxes amb motors dièsel suposadament nets representa un escàndol de grans proporcions. Havent comprovat fa uns dies al saló de l’automòbil de Frankfurt el poder que Volkswagen desplega al seu país d’origen, periodísticament m’intriga saber si és casual que la trampa s’hagi fet pública quan l’esdeveniment ja s’havia acabat, o bé hi ha hagut algun pacte per endarrerir l’anunci.
Des del punt de vista tecnològic, però, el més interessant és que l’empresa hagi fet servir 'software' per modificar el funcionament dels motors quan els cotxes detectaven que estaven sent sotmesos a proves de contaminació, desactivant els canvis quan la conducció tornava a ser normal. Els vehicles actuals estan tan sensoritzats i digitalitzats que ja no poden ser considerats enginys purament mecànics. Que els ho demanin als fabricants -Volkswagen entre ells-, que han vist aquest estiu com les portes dels seus cotxes sense clau es poden obrir amb una emissoreta de 30 euros.
Curiosament, la indústria de la telefonia mòbil va precedir la d’automoció en això de fer trampes als exàmens. Fa un parell d’anys es va descobrir que Samsung havia inclòs en els seus microprocessadors una modalitat secreta de funcionament ultraràpid que només entrava en servei mentre el telèfon executava alguna aplicació de prova de velocitat a les quals són tan aficionats els compradors que trien més a partir de les xifres que de l’experiència d’ús. Així aconseguien superar sobre el paper els mòbils d’altres marques amb el mateix xip però sense accés a la trampa. La firma coreana se’n va sortir amb una disculpa. Al grup alemany d’automoció li sortirà més car: ja s’ha reservat 6.500 milions d’euros -gairebé el doble del que té previst invertir a la fàbrica de Seat a Martorell els pròxims cinc anys- per pagar les multes, indemnitzacions i reparacions que li cauran a sobre.
