DECORACIÓ
DANI REVENGA

Cortines de Montblanc per a Hollywood i Silicon Valley

Kriskadecor conquereix els Estats Units amb la reinvenció de les cortines metàl·liques de tota la vida

Les cortines fetes a Montblanc que enlluernen el món / ARA Zoom

Google, PayPal, Hard Rock Cafe, la cerimònia dels Oscars... i també algunes pel·lícules de Hollywood. Són alguns dels glamurosos clients de Kriskadecor als Estats Units. Després de més de 10 anys de penetració en aquest país, amb el suport d’ACCIÓ, l’organisme de la Generalitat que vetlla per la internacionalització de l’economia catalana, aquesta empresa de Montblanc dedicada a la fabricació de cortines metàl·liques ha decidit fer un pas endavant i crear una filial amb seu a Phoenix, Arizona.

“Fins ara havíem treballat amb un distribuïdor, un bon fitxatge que ens ha obert tots aquests mercats i ha fet possible el nostre creixement, però és el moment d’incrementar la nostra presència als Estats Units”, diu convençut Josep Maria Sans, director comercial de Kriskadecor i tercera generació d’una empresa fundada pel seu avi el 1926. Des d’allà esperen continuar conquerint el Somni Americà gràcies a un producte tradicional i gairebé obsolet a casa nostra però que, reinventat com a element decoratiu, està aconseguint fer-se un lloc en l’imaginari dels interioristes americans de més prestigi.

De fet, les cortines metàl·liques que actualment fabrica Kriskadekor tenen poc a veure amb les que hi havia en moltes llars catalanes durant el segle XX. L’empresa catalana fa un producte de disseny. Continua tenint una funció pràctica, ja que “són una separació d’ambients subtil, elegant, s’hi pot veure a través i creen compartiments que no són estancs”, diu Sans. Però el secret del seu èxit és el seu rol ornamental. Kriskadecor es posa al servei dels interioristes i converteix les cortines en autèntics murals que exerceixen de suport per a la seva creativitat. “Nosaltres ens adaptem al que ens demanen -explica el director comercial- i tècnicament podem fer gairebé qualsevol cosa: il·lustracions, imatges, logotips corporatius... Tota mena de creacions”. L’altre secret, reconeix, és que als Estats Units les cortines metàl·liques són un element pràcticament desconegut “i això encaixa amb la mentalitat creativa i innovadora dels interioristes més d’avantguarda, que sempre estan buscant coses que sorprenguin”.

Noranta anys després de la seva fundació, la família Sans està portant a la pràctica allò de “renovar-se o morir”. Fa uns anys van adonar-se que la demanda de cortines de cadena metàl·lica anava a la baixa. Durant el segle XX havien sigut un element amb presència en moltes llars de l’Estat, perquè tenien la virtut de deixar passar el corrent d’aire però no les mosques. Però, després de tocar sostre en les dècades dels 60 i els 70, la climatització de les llars es va estendre i la funció de les cortines va deixar de tenir sentit, a banda que van passar a ser vistes com un element del passat.

Tot el contrari del que passa als Estats Units, on les cortines metàl·liques decoratives de Kriskadecor van guanyant terreny en sectors com l’hostaleria, el comerç, els espais culturals i altres interiors de disseny sofisticat. En aquest procés hi té molt a veure l’estratègia de l’empresa de Montblanc, que ha buscat deliberadament posar-se al servei dels interioristes que marquen tendència, en una relació win-win.

“Els has de convèncer, seduir, però al final a ells també els interessa, perquè els dónes el que volen: un producte original, diferent, versàtil i adaptable a la seva creativitat”, rebla Sans. Gràcies a aquesta estratègia arriben a clients estrella com els esmentats Google, Paypal, Hard Rock Cafe i altres com l’aeroport Newark de Nova York i l’hotel Novotel de Times Square.

“Són grans aparadors que ens donen prestigi i ens permeten arribar a un públic més ampli. Aquests clients estrella no tenen per què ser gaire atractius a nivell de facturació, però sí que tenen retorn per a la promoció que suposa el seu impacte mediàtic”. A Europa han treballat amb dissenyadors com l’espanyola Patricia Urquiola i el francès Philippe Starck, i l’estratègia també sembla que de mica en mica va donant fruits.