Corrupció: del llatí rumpere (trencar). Pel meu origen italià recordo l'apoteosi de l'època de Mani Pulite dels anys 92-93, quan el sistema de la Primera Repubblica va caure i va arrossegar partits com Democràcia Cristiana i el Partit Socialista. Va passar l'inimaginable: suïcidis d'empresaris que havien estat considerats herois, presó per a desenes de càrrecs públics (ministres i tot!) i, la traca final, l'exili de l'omnipotent Bettino Craxi. La situació al meu país no ha canviat gaire, com demostra el Corruption Perception Index, que ens situa en el lloc 69, de bracet amb Macedònia (no, el grup musical no) i Ghana. Concorda amb l'estudi del Banc Mundial que atorga a Itàlia la posició 73 en una classificació que jutja la facilitat per "fer empresa": més burocràcia, menys transparència i més dificultat en el control de les institucions. Les dues coses van lligades: corrupció i paperassa. Si ho pensem a fons, veurem que és molt més que el 3%.
Nicola Padovan és un empresari italià.
