PRIVACITAT
-JORDI SABATÉ

Silicon Valley no cedeix i aguanta el pols de Washington

La negativa de Tim Cook a desxifrar la informació amagada dins l’iPhone de l’assassí de San Bernardino endureix un conflicte que ve de lluny

Silicon Valley no cedeix i aguanta el pols de Washington Zoom

Tim Cook, conseller delegat d’Apple, és un home que suporta una pressió tremenda després de negar-se fa unes setmanes a permetre que l’FBI desxifrés les claus que mantenen sota secret la informació amagada en l’iPhone de Syed Rizwan Farook, l’islamista que va matar el desembre passat 14 persones a San Bernardino, Califòrnia, i en va ferir 22. Fins i tot el tempestuós candidat republicà Donald Trump ha demanat el seu cap i el boicot de tot el país a Apple.

Cook es resisteix així a accedir a un requeriment de l’FBI emparant-se en el dret a la privacitat i el compromís que l’empresa té amb els seus clients perquè les seves dades siguin protegides adequadament. Aquests arguments poden semblar una frivolitat després d’un fet tan dramàtic com és un atemptat islamista, però per a Cook no ho són i així ho va explicar en una carta dirigida als clients d’Apple de tot el món.

Cook parla a la carta del precedent perillós que seria revelar les claus que xifren tots els telèfons d’Apple, ja que un cop filtrada aquesta informació la intimitat de cap usuari estaria protegida quan parlés per telèfon o enviés un missatge per Whatsapp, per exemple. De fet, subratlla el cap d’Apple, ni la mateixa empresa coneix, ni pot conèixer, la informació que s’emmagatzema en cap dispositiu: només ho pot fer el propietari.

¿Podria haver-hi alguna motivació comercial en la postura de la companyia? Possiblement, la d’evitar perdre massivament clients per falta de confiança. Unànimement, el sector coincideix que hi ha raons de sobres per témer que cedir a la demanda de l’FBI seria un nefast precedent que obriria la caixa de Pandora de l’espionatge massiu per part de tot tipus de governs i bandes criminals.

És de sobres coneguda, d’altra banda, la voracitat depredadora de la NSA, una agència creada per espiar tot tipus de xarxes i comunicacions entre individus i fins a la més nímia informació de qualsevol ciutadà. Les revelacions de l’exespia Edward Snowden respecte a l’abast de l’escrutini obsessiu de la NSA van posar la pell de gallina a molta gent.

De fet, Cook compta amb el suport oficial de la gran majoria d’empreses de Silicon Valley i explícitament de molts dels seus consellers delegats, com Mark Zuckerberg o Sundar Pichai, el responsable del cercador Google. L’única veu dissident és la de Bill Gates, que opina que no s’han de posar barreres tecnològiques quan es tracta de complir la llei.

Però l’home més ric del món es queda sol en aquest apartat i segurament ni tan sols el seu delfí, Satya Nadella, conseller delegat de Microsoft, opina com ell. Ben al contrari, Nadella manté un dur contenciós amb l’FBI per una demanda similar però referida a la lluita contra el narcotràfic. I en situació similar estan Twitter, Facebook, Alphabet (abans Google) -respecte al seu sistema operatiu Android-, Cisco, Oracle i moltes empreses més els noms de les quals no són tan coneguts.

En resum: això és una guerra freda entre el Capitoli i Silicon Valley amb l’FBI de missatger de les amenaces d’uns i les negatives dels altres. I no és una guerra nova: l’escalada de tensions va començar l’estiu de 2013, quan Snowden va revelar el que sabia, una informació que ignorava la totalitat del sector tecnològic americà.

Allò va suposar un abans i un després: una cosa és col·laborar amb la justícia quan ho reclama i una altra que els espies campin pel pati del darrere de les teves línies de codi sense ni tan sols trucar a la porta, com havien fet fins llavors. Aquell fet va fer témer a la majoria d’empreses, segurament amb raó, una pèrdua de confiança generalitzada dels usuaris respecte de les garanties sobre la seva intimitat i, per tant, una baixada de vendes.

Calia ser contundents en la resposta a les repetides violacions d’intimitat i demostrar que es podia confiar en totes aquelles companyies. Va començar Google, en la presentació de la següent versió d’Android, explicant que usarien a partir de llavors un xifrat que ni ells mateixos podien trencar, i deixant caure que no cedirien a cap requeriment de la NSA. Apple es va apuntar en el seu següent model a la mateixa tesi, i va començar l’estira-i-arronsa entre el poder polític i l’industrial als EUA.

El Capitoli no va reaccionar gens bé a aquestes decisions i va començar a pressionar les empreses perquè cedissin en el zel per la intimitat dels usuaris, però Silicon Valley està unida i ben cohesionada en aquest tema: aquí no hi ha lliure competència que valgui. Ni tan sols després dels atemptats de París de la passada tardor, quan la pressió es va fer gairebé insuportable, el sector tecnològic va cedir.

Cook es pot permetre ara tensar la corda al màxim i jugar la carta de rebel indomable davant de tot el país, però no perquè sigui un gai californià que presideix l’empresa més rica i poderosa del planeta, sinó perquè no està sol en el tema. Té el suport sense fissures dels seus, perquè tots saben el que es juguen en aquesta partida.